ERADICAR LA VIOLÈNCIA

 

No hi ha cap tasca col·lectiva que quedi al marge de les diferents maneres de ser de cada un dels membres que formen part del col·lectiu. Això vol dir que no podem demanar uns valors a la nostra societat que nosaltres no conreem. Tots, per exemple, estem en desacord amb la violència, però sovint ens adonem que no hem aconseguit desterrar-la totalment de la nostra vida.

 

Violència no només són les bombes, els atemptats, les guerres o els assassinats, sinó que hi ha tipus de violència que formen part de la nostra vida quotidiana. És evident que la violència de les bombes fa molt més mal i més soroll, però les petites violències de cada dia conformen un cultiu que unit als cultius de la resta d’éssers humans, va generant onades de violència planetària que retornen com boumerangs als emissors. La violència que nosaltres entenem com a violència no és més que la suma de totes aquestes petites violències domèstiques que no som capaços d’eradicar.

 

Som violents quan ens maltractem a nosaltres mateixos i quan maltractem els altres, sigui de pensament, paraula o obra. Tots sabem que, de vegades, un insult pot fer ferir més que una bufetada i que la simple indiferència no és altra cosa que violència encoberta. Sempre que fem o pensem alguna cosa amb la intenció de fer mal o menystenir a un altre o bé a nosaltres mateixos, estem sembrant llavors de violència.

 

Per exercir la violència sovint n’hi ha prou amb una mirada, amb una paraula i, només això, ja crea un entorn de violència que ens afecta a nosaltres mateixos i a tots aquells que estan sota la nostra influència.

 

Els éssers humans només deixem de ser violents en el moment que comencem a acceptar-nos tal com som, a respectar-nos i som capaços de permetre que els altres es desenvolupin en llibertat, en definitiva, quan adoptem el respecte com a principal eina de comunicació i de convivència. I només fent-ho així, posem fil a l’agulla per inaugurar el conreu de llibertat i respecte que genera onades de pau que s’escampen pel planeta.

 

Tots i cadascun de nosaltres formem part d’un tot indestriable. Cada una de les nostres accions genera canvis en el nostre entorn, talment com les petites onades concèntriques que es formen al llac en llençar-hi una pedra. Res ni ningú no s’escapa a la nostra influència.

 

Així doncs, en moments difícils, hem de ser més curosos que mai amb el nostre capteniment. Si només som capaços de fixar-nos en allò que no fan bé els altres, però no ens esmercem a purificar els nostres pensaments, paraules i accions farem un flac favor a la societat. Només aconseguirem fer realitat el nostre anhel d’una societat més lliure, justa i feliç, si maldem amb tossuderia a ser fonts de llibertat, de justícia i de felicitat.

 

Regina Ferrando i Ferran

31 de gener de 2013