SÍMBOL D’ESPERANÇA

 

Enguany, tot i els moments difícils que vivim, l’esperit de Nadal tornarà a inundar els nostres carrers. Les garlandes lluminoses i la música de les nadales desvetllarà els nostres sentiments més profunds i farà florir desigs de justícia, d’amor i de pau. I, per uns dies, farà renéixer aquell infant interior que roman assedegat de tendresa en el racó més profund del nostre cor.

 

És molt possible, però, que la inèrcia consumista que ha presidit el nostre sistema econòmic les darreres dècades, enguany no faci estada en el nostre món, si més no, amb el mateix impuls que ho ha fet tantes vegades. Tot i que els comerciants, en època de crisi, més que mai, insisteixin a fer-nos comprar sense mesura, és evident que alguna cosa ha canviat en la nostra manera de captenir-nos.

 

La situació econòmica i social que ens toca viure ha servit per aclarir la nostra mirada del món, les nostres prioritats i les nostres expectatives. Bo i que, en aquestes festes, com sempre, maldem per fer feliços aquells que ens envolten i fer realitat els somnis dels nostres infants, oferint-los tot allò que desitgen, ha arribat l’hora de començar a canviar els nostres hàbits de conducta pel que fa a les nostres formes d’obsequiar.

 

No podem permetre que, mentre moltes famílies i molts infants de la nostra societat estan vivint en una pobresa extrema, mentre molts han perdut la feina i molts d’altres han perdut la llar, continuïn havent-hi famílies quins infants segueixin triant les joguines per catàleg i rebent-ne en excés.

 

Ha arribat el moment que tots, des del més petit fins al més gran, aprenguem a renunciar a quelcom del que considerem propi, en benefici dels més desprotegits. Si tenim els ulls oberts, descobrirem que, molt a prop nostre, hi ha famílies que ho estan passant malament. Cadascú des de les seves possibilitats ha de fer el possible per pal·liar el patiment dels altres i això només serà possible si ens entossudim a fer un curs accelerat d’aprendre a compartir.

 

Podem ser feliços amb moltes menys necessitats. Siguem agraïts per allò que tenim, sense sentir-nos frustrats per no poder portar el nivell de vida enganyós que ha caracteritzat la nostra societat les darreres dècades. Hem d’aprendre, d’una vegada per totes, que allò que és essencial no té res a veure amb els diners, i que el nostre nivell de felicitat depèn més d’allò que som i de l’amor que podem oferir als altres, que no d’allò que tenim.

 

El dies que precedeixen a Nadal són un símbol d’esperança. Ens fan prendre consciència de la grandesa i l’eficàcia de gestos immaterials com un somriure, una paraula amable, una abraçada i de la necessitat d’expressar el just agraïment per totes les benaurances que hem rebut des del moment del naixement. Tots podem contribuir, cadascú dins de les seves possibilitats, a un món més just i solidari. És hora d’aprofitar la crisi per aclarir-nos i posar les coses al seu lloc.

 

Regina Ferrando i Ferran

13 de desembre de 2012