DESPRÉS DE LA TEMPESTA...

 

Després de les darreres setmanes, seria bo que féssim uns dies de recés per retornar la pau al cor, relaxar l’esperit i centrar tota la nostra atenció en allò que és important. Després d’un pic d’adrenalina com el que acabem de viure, un silenci plàcid, combinat amb respiracions profundes, ens permetria retrobar la nostra essència, el nostre jo vertader, aquell que sempre hi és i no està a mercè de les tempestes que assoten la nau. Aquí i ara, és evident que necessitem refer-nos i eliminar totes les nostre tensions, abans de continuar amb el projecte comú que ens ocupa. És tracta del descans del guerrer!

 

Cal, abans de continuar el camí, retrobar l’equilibri personal, eliminant totes les nostres tensions, físiques, emocionals i mentals. Tants debats, tants cara a cara, tants missatges enfrontats, tantes mentides, tant foment de la por, tanta injustícia, associats a una clara situació de canvi de cicle, afecten profundament el nostre cos, la nostra capacitat de reacció i la qualitat dels nostres pensaments.

 

El descans és una de les poques eines per eliminar la tensió física, que ens permetrà eliminar, alhora, la resta de tensions que han pogut provocar en la nostra psicologia sensacions d’alarma, d’inseguretat i de por, que no han estat poques. Sabrem que hem eliminat la tensió emocional, quan aconseguim pacificar el nostre cabal de pensaments i eliminar totes les contractures musculars. És imprescindible, almenys per uns dies, que programem en la nostra agenda diària, un parell d’estones de deu minuts cada una, per ajeure’ns còmodament, tancar els ulls i fer respiracions profundes. Només així aconseguirem relaxar el cos i, com a conseqüència d’això, eliminar les tensions emocionals i mentals.

 

I en aquest moment d’impàs, no podem perdre de vista que el nostre nivell de satisfacció, com a éssers humans que som, depèn sempre de la correlació existent entre la realitat i les expectatives, entenent les expectatives com el conjunt de fites que volem assolir (la nostra visió d’allò que creiem que hauria de ser). Si les expectatives coincideixen amb la realitat ens sentim satisfets, el cas contrari és font d’insatisfacció.

 

És doncs un bon moment per revisar les nostres expectatives, tenint en compte que, des de la teoria del creixement personal, la vida ens dóna a cada moment allò que necessitem per créixer. Per això, arribats a aquest punt, sovint, és intel·ligent fer un exercici d’acceptació de la realitat. Acceptació que no vol dir resignació, sinó de tafaneria de voler entendre el perquè d’allò que la vida ens posa al davant. Això ens permetrà discernir què hem d’aprendre de cada situació, sobretot d’aquelles vivències que no encaixen a la perfecció amb les nostres expectatives. L’acceptació de la realitat és l’única eina que ens permetrà transformar-la.

 

Ja veieu si en tenim de feina aquesta setmana! És molt important refer-se, abans d’encarar una nova situació i un nou repte. Després de la tempesta, una mica de calma, si us plau!

 

Regina Ferrando i Ferran

29 de novembre de 2012