L’HORA DE LA VERITAT

 

El proper diumenge se celebra una de les grans festes de la democràcia, Una d’aquelles festes, menys sovintejada del que alguns voldríem, en la què els humils, els damnificats, els maltractats, els febles, els sotmesos, els que critiquen els polítics, els qui es queixen de la patronal, els qui mostren els seu desacord amb els sindicats, els qui es malfien de tot i els qui no estan contents amb res, poden fer sentir la seva veu, de la forma més democràtica possible, que és l’expressió del vot mitjançant les urnes.

 

El canvi social en el que estem immersos, precisa un canvi de mentalitat de tots els agents socials -polítics, empresaris i sindicats-, que ara per ara, i majoritàriament, estan ancorats en formes de moure’s del segle passat, formes que avui ja han esdevingut poc democràtiques, mentre que la societat ja els ha passat davant i reclama el dret a decidir, participant activament en la política, i no només fer-ho cada quatre anys o quan els polítics així ho decideixin.

 

En democràcia, el poder emana del poble, i qualsevol llei que impedeixi l’expressió dels anhels d’un poble, és una llei antidemocràtica. Necessitem adequar les lleis als nous temps i, per a això, necessitem polítics disposats a canviar-les, adaptant-les a les noves necessitats socials, i no polítics que s’hi emparin per aturar l’empenta natural de la història i d’aquells que la construïm.

 

Així, des de la premissa irrenunciable de la llibertat individual, ara més que mai, hem de voler triar amb responsabilitat la formació política que més s’adeqüi a les nostres expectatives. Malfiant-nos, això sí, d’aquells que ens tracten com a menors d’edat, d’aquells que volen convèncer-nos amb l’arma de la por, d’aquells que usen i abusen de la mentida, la injúria i la desqualificació, d’aquells que tenen la barra d’interpretar i manipular les lleis d’acord amb els seus interessos personals.

 

L’expressió democràtica i pacífica d’un poble des de la màxima participació, és l’única eina que pot fer canviar la consciència de les classes dirigents i, alhora, guanyar-se el respecte i el màxim recolzament internacional. Ara és l’hora de la veritat, l’hora d’expressar amb claredat la nostra opinió, sigui quina sigui; l’hora ineludible d’aquells que sabem que només amb la participació de tots podem aconseguirem un futur plenament viable. Tinguem la certesa que som molts que ho tenim clar i que, si tots ens hi posem, res ni ningú podrà aturar l’empenta d’un poble que se somnia més just, més lliure i més demòcrata.

 

Aquest diumenge, doncs, més que mai, hem d’expressar el nostre parer. Aquest diumenge no podem quedar-nos a casa deixant que el nostre destí el decideixin uns quants. Aquest diumenge no s’hi val evadir-se pensant que individualment no podem canviar res. Aquest diumenge hem de sortir al carrer, amb la il·lusió i esperança per bandera, i amb el cap ben alt ens hem de dirigir al col·legi electoral que ens pertoqui i hem de fer ús d’un dels pocs drets que, avui per avui, ens permet expressar-nos amb llibertat.

 

Regina Ferrando i Ferran

22 de novembre de 2012