ULL VIU!

 

A deu dies d’unes eleccions sense precedent a casa nostra, a causa del seu vessant presumptament plebiscitari, insòlitament acompanyades d’una vaga general en plena campanya, conseqüència de la precarietat econòmica ferotge, també sense precedents; dubtes i neguits, certeses i incerteses formen un magma dens i pesat que pot arribar a afeixugar-nos, si no ens esmercem a fer un procés de raonament conscient per impedir-ho. Tot i tot, en cap instant no podem oblidar que el sol llu cada dia, dins i fora nostre, i augura infinitat de possibles escenaris, alguns incerts, és cert, però la immensa majoria plens d’il·lusió i d’esperança.

 

Els ciutadans, que només decidim quan som cridats a les urnes, aquí i ara, tenim dues opcions: ancorar-nos en les incerteses, deixant-nos atrapar per la por i passar el període electoral deixant-nos agombolar per dubtes, mentides i desqualificacions; o saltar amb decisió a l’escenari del progrés social, de la democràcia, de l’expressió valenta del nostre parer, creient-nos de veritat que junts podem, si exercim el dret que ens pertoca, canviar el món.

 

Per naturalesa, i a causa de les pors que, per herència dels nostres ancestres o per la pròpia història personal, hem anat emmagatzemant a l’inconscient, tendim a esporuguir-nos davant el desconegut. En realitat, però, si som capaços de contemplar el nostre passat amb honestedat i, sobretot, amb la perspectiva suficient, haurem de concloure que els processos desconeguts no han desembocat, necessàriament, en situacions negatives. Fins i tot és molt provable que descobrim que, justament aquests moments, han estat els que ens han obert possibilitats infinites i ens han ajudat a fer salts de gegant en el nostre nivell de consciència.

 

Ens trobem, doncs, immersos en un moment, insòlit per la nostra història personal, i alhora apassionant i encoratjador. Un moment en el qual junts podem decidir quin futur volem per a la nostra societat. Un futur que, sigui el que sigui, si l’hem decidit entre tots (i tots vol dir TOTS), serà el nostre futur.

 

Per això, ara no ens pertoca caure en la temptació d’inhibir-nos, donant la culpa a d’altres de la nostra inhibició. Si el dia 25 de novembre no anem a votar, no serà culpa ni dels dubtes, ni de les incerteses, ni del rebuig que ens pugui provocar el capteniment d’algun dels nostres polítics. Si el 25 de novembre no anem a votar, no haurem exercit el dret més preuat que ens atorga la democràcia, que és el d’expressar amb fermesa la nostra voluntat davant les urnes. 

 

Ja em perdonareu la vehemència, que alguns de vosaltres podeu trobar insòlita en la naturalesa d’aquests escrits, però és que estic convençuda que estem vivint un moment de canvi, clau i decisiu, en la nostra història, no només en la nostra consciència social, sinó també en la nostra consciència planetària. Un canvi que ens pot portar a abolir la injustícia, si tots estem amatents a fer la part que ens pertoca, des del nostre vessant més autèntic, més íntim, més honest i més solidari. Ull viu!, no sigui que ens enxampin distrets.

 

Regina Ferrando i Ferran

15 de novembre de 2012