CADA DIA TÉ EL SEU QUÈ

 

Faig aquest escrit en un dia plujós, d’aquells dies que els humans solem anomenar tristos, tot i que per a les margarides, el fonoll, les carxofes, els enciams i tot el regne vegetal sigui un dia de festa major. Als mediterranis, els dies de pluja solen encongir-nos l’anima i deixen als descobert aquella part nostra més sensible, més vulnerable, més nostàlgica. No sé què passaria si la pluja durés un mes... possiblement ens esllanguiríem com el corriol que enyora el mar.

 

Malgrat els canvis de la meteorologia, a casa nostra, tots sabem que, tard o d’hora, les coses canviaran. Als dies plujosos, molt escassos, sovint massa, els succeiran dies d’un sol radiant que ens impel·liran indefectiblement endavant. Ara bé, al marge de com ens influeixin uns i altres, sabem amb certesa que tots els dies són bons i que cada dia té el seu què.

 

A nivell individual, també, tots tenim uns dies més tous que d’altres, també formen part de la vida, i de l’anar i venir de la nostra naturalesa emocional. Aquells dies en què tot ens sembla més incert, més feixuc, més distant. El nostre cor, doncs, té una meteorologia pròpia. Hi ha dies que està embolcallat per una boira espessa que ens ennuvola la visió de la realitat i n’hi ha d’altres que irradia una llum meravellosa que embelleix tot el nostre pensament i el nostre entorn.

 

La tardor i l’hivern són les estacions de l’any que més propicien els nostres estats d’ànim de baixa intensitat i, si en som conscients, en aquestes èpoques, podem tenir tendència a caure en el desànim i en una visió desencoratjada de la realitat. Aquesta tardor, però, això no ens ho podem permetre, ni caure en el desànim, ni en estats de baixa intensitat. Ens hi juguem massa! Col·lectivament tenim la necessitat d’estar amb la vitalitat al cent per cent, per poder encarar amb fermesa i claredat la presa de decisions que les circumstàncies ens exigeixen.

 

Recordem: en moments de canvi, pau al cor i idees clares. Quan se’ns demana com a col·lectiu expressar la nostra opinió, ho hem de fer sense temptacions de caure en el desànim. Tots i cadascun de nosaltres hem de poder expressar-nos amb fermesa i sense por, en la certesa que en una societat democràtica, totes i cadascuna de les nostres opinions són valuoses i seran ben rebudes.

 

Ens espera un període clau, on l’allau d’informació ens pot crear certeses i confusions, esperances i pors, il·lusions i desànims, tot és possible. Per això, ens convé estar preparats per rebre la informació amb serenitat, destriar amb paciència el gra de la palla, decidir amb fermesa la nostra resposta individual i transformar-la en vot, que és la força, l’essència i la màxima expressió de la democràcia.

 

Ara no ens podem inhibir de la responsabilitat de transformar la nostra veu en vot. Ara, més que mai, hem de comprometre’ns amb el nostre futur i el dels nostres fills. Ara i sempre, només podrem construir un futur de tots, si tots contribuïm a enriquir la voluntat col·lectiva amb l’expressió clara i ferma de la nostra voluntat individual.

 

Regina Ferrando i Ferran

8 de novembre de 2012