A L’ENTORN DELS OBJECTIUS

 

És evident que per avançar amb eficàcia és molt important tenir objectius ben definits, però també  és important analitzar què ens passa quan les coses no surten com nosaltres havíem previst. Perdem els papers?, tenim sensació de fracàs?, ens entossudim a aconseguir els nostres objectius a qualsevol preu?, o intentem llegir el significat dels esdeveniments o acceptar amb facilitat allò que ens arriba.

 

La nostra història personal no és més que una successió d’escenes. Algunes plaents i d’altres no tant. Totes elles, però, amb significats i missatges clars, només cal que siguem capaços de voler esbrinar-los, amb flexibilitat, objectivitat i naturalitat, i d’adaptar-nos a la realitat que ens presenten.

 

Molt sovint solem llegir els esdeveniments que no havíem previst com una veritable catàstrofe; quan, en realitat, si som capaços d’observar sincerament el nostre passat, ens adonarem que, indiscutiblement, els esdeveniments imprevistos, a la llarga, són els que més coses ens han ensenyat.

 

Podríem dir que créixer és en definitiva aprendre a ser flexible com el jonc que es deixa vinclar pel vent sense oposar resistència, com el bri d’herba que s’abandona al corrent del rierol o com el surfista que gaudeix lliscant per l’onada.

 

Quan, en canvi, ens aferrem a allò que pensem, sense permetre’ns revisar les nostre idees a la llum de la realitat de cada instant, la nostra vida esdevé feixuga i sense sentit, i tenim molts punts per sentir-nos insatisfets i fracassats.

 

La vida és la pedagogia en estat pur, si ens la passem en rebel·lió perpètua amb els esdeveniments, viurem un infern. Només quan acceptem la realitat del nostre present, per feixuga que sigui, som capaços d’extraure’n la lliçó que ens permetrà adaptar-nos, transformar i seguir endavant.

 

Fer esforços per controlar la nostra vida no deixa de ser una forma de manipulació, conseqüència de l’acumulació de pors i manca de confiança. La flexibilitat, en canvi, és una conseqüència directa de la nostra confiança bàsica, que ens capacita per deixar de controlar i, sobretot,manipular la vida, la nostra i la dels altres.

 

En moments de canvi com els que ens toca viure, sense un coneixement exacte de quin ha de ser el desenllaç final ni, tampoc, el recorregut per assolir-lo, on el ventall de possibilitats és infinit però desconegut amb precisió, és evident que són imprescindibles objectius clars i ben definits, però també abundància d’il·lusió per impel·lir-nos endavant amb energia i, sense cap dubte, carretades de confiança, que ens permetin ser prou flexibles, per no aferrar-nos a res ni a ningú i, així, poder lliscar per les aigües de la nostra existència, siguin quines siguin, turbulentes o plàcides. Si no oferim resistència, si no intentem manipular, les aigües turbulentes passen amb molta més rapidesa i, alhora, arribem més relaxats al final del camí, cosa que ens permet una major objectivitat i ple gaudi de la fita assolida.

 

Regina Ferrando i Ferran

1 de novembre de 2012