MOMENT HISTÒRIC APASSIONANT

 

Qualsevol procés de canvi, sigui personal o social, tendeix a disparar-nos totes les alertes automàtiques, però, alhora, ens ofereix la possibilitat de fer una bona avaluació del nostre equilibri personal. Equilibri personal que depèn bàsicament de dos factors essencials: la confiança bàsica i la il·lusió.

 

El primer, dèiem, és el nostre nivell de confiança bàsica, és a dir, la certesa que la vida ens oferirà a cada moment allò que ens convé, puguem entendre-ho o no, allò que els cristians anomenem fe.

 

El segon factor, que emana directament del primer, és la nostra capacitat de gaudi en qualsevol comesa que se’ns presenta. Gaudi que és il·lusió, que ens projecta a la superació de qualsevol obstacle, per arriscat que sigui.

 

Així, doncs, la por i la manca d’il·lusió són estats que frenen la nostra possibilitat d’avançar a tots els nivells, tant personals com socials. És per això que en els processos socials de canvi, una de les característiques essencials d’aquells s’entossudeixen a impedir el procés dels esdeveniments, en definitiva, d’aquells que ni estan disposats a canviar, ni a permetre que aquells que ho volen fer ho facin, és el foment de la por i el desànim per tots els mitjans al seu abast.

 

Els processos de canvi social, però, són possibles quan una majoria suficient té les idees clares i es disposa a avançar per camins segurs i positius, això és en sincera democràcia, que, entre altres coses, significa mirar endavant amb la vista fita en l’objectiu i, alhora, no respondre amb por a la por, ni a la provocació amb més provocació.

 

El nostre país està immers en un moment històric apassionant, un moment anhelat per uns i rebutjat per altres, però ple d’oportunitats per a tots si sabem viure’l des de l’honestedat, els respecte i la veritat. Hem de ser capaços de confiar en nosaltres mateixos i d’il·lusionar-nos en l’assoliment d’un objectiu just, lícit i democràtic.

 

Desconfiem d’aquells que vulguin fer-nos desistir amb arguments que atiïn la por. Desconfiem d’aquells que vulguin fer-nos claudicar mitjançant el conreu continuat de la mentida. Desconfiem d’aquells que vulguin desil·lusionar-nos amb arguments que ratllen el surrealisme. Desconfiem, sobretot, d’aquells que, per mantenir el seu estatus, estan disposats a enfonsar els seus conciutadans en la misèria.

 

I, el més important, siguem capaços de gaudir intensament d’un procés democràtic i exemplar. Assegurem-nos que mai ens haguem de penedir per no haver estat fidels a una causa transparent i justa. Maldem perquè cada una de les nostres accions tingui l’excel·lència de no ferir mai res ni ningú. Confiem en la unitat dels justos, dels demòcrates, dels que estan disposats a donar-ho tot per una societat millor. Finalment, afegim carretades de confiança i de gaudi, als intents totalitaris de desestabilització mitjançant pors i desànim.

 

Regina Ferrando i Ferran

25 d’octubre de 2012