TEMPS DE PAU AL COR

 

Quin garbuix la nostra societat!, quins contrastos!, quines radicalitats! Tot plegat ens presenta un panorama extremadament confús, sense sentit, sense estructura sòlida, on s’entortolliguen les mitges veritats, les calúmnies, les injustícies, les bones intencions, l’honestedat, la incomprensió, la manca de comunicació veraç... És un poti-poti impressionat que, mirat des de la nostra pobre individualitat, fa agafar ganes de fugir corrent, bo i desconèixer cap on hem de córrer. És precisament l’esquema clàssic d’un procés de canvi.

 

Personalment, cada un de nosaltres hem de preguntar-nos què ens toca fer per afavorir que el procés es desenvolupi de la millor manera possible. Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos i proposar-nos no afegir més llenya al foc ni posar pals a les rodes. En democràcia, que és sobretot llibertat d’expressió, hem de ser molt curosos a triar els pensaments i les paraules escaients per endolcir el procés, sense caure en la temptació d’amenaçar la llibertat de l’altre.

 

En moments així, més que mai, perquè l’exercici de las nostra llibertat sigui positiu, hem de fer tot el possible per mantenir la pau al cor. Només des de la pau al cor, serem capaços de destriar el gra de la palla; de no respondre amb més exabruptes a les provocacions, als insults i a les mentides, que en definitiva són producte d’aferraments, de neguits i de pors.

 

No perdem de vista que la nostra pau interior sempre és possible, perquè és dins nostre. Perquè en el moment que som capaços de transcendir el caos i ens podem elevar per sobre dels nostres pensaments i emocions, trobem el nostre santuari interior, el nostre espai de pau que té comunicació directe amb aquella força que ens depassa, que vetlla per nosaltres, que ens bressa amorosa en el desgavell i que no ens abandona mai en els moments difícils.

 

Des de la pau al cor, doncs, només ens cal tenir clar el nostre objectiu final i posar-nos a caminar fins aconseguir-lo, sense provocacions, sense amenaces, sense insults, respectant aquells que no pensin com nosaltres, però sense parar mai de caminar, colze a colze amb aquells que tinguin el nostre mateix objectiu.

 

En democràcia, depenem de majories i al món occidental, per sort, predominen els demòcrates. Això vol dir que si l’objectiu que nosaltres desitgem assolir és compartit per la majoria, aquell objectius està assegurat. Si el nostre procés és pacífic i respectuós, i som majoria, res ni ningú podrà aturar-lo.

 

Si allò que sentim al nostre voltant, a la ràdio o a la televisió, ens treu de polleguera, ens esporugueix o ens neguiteja, cal que deixem de perdre-hi el temps. És molt més profitós conrear estones de silenci, ben asseguts o ajaguts i amb els ulls tancats, per posar l’atenció en la nostra respiració. Això ens permetrà pacificar el nostre cor i tenir una visió de la realitat més objectiva, sense que els pensaments o les emocions ens emmascarin la percepció.

 

Regina Ferrando i Ferran

11 d’octubre de 2012