POBLE MADUR

 

Avui, ho confesso, em sento molt feliç i satisfeta de la maduresa del meu país, de la força incommensurable de la meva cultura, de la consciència democràtica indiscutible que impregna la nostra gent. Com ja deveu suposar, tot aquesta felicitat i satisfacció arrenquen de l’esplèndida manifestació del proppassat 11 de setembre. Mai com aquell dia tantes persones han estat plenament d’acord en una petició justa i legítima i, mai com aquell dia, ho han sabut expressar d’una forma tant clara, des del respecte, el civisme, la serenor i la joia.

 

És per això que encara avui, sento aquesta escalfor, profunda i agradable, que m’omple el cor i em dóna pau, perquè constato que una gran majoria sap perfectament on vol anar. A partir d’ara, aquells que ens governen tenen un encàrrec clar i sense possibilitat de confusió: si són demòcrates, assumir, tant si els agrada com si no, la voluntat del poble i, si no els ha quedat prou clar, ens ho poden preguntar en referèndum; i, si no són demòcrates, hauran de canviar de país, perquè aquí ja no hi ha lloc per pensaments caducs i polítiques del segle passat.

 

El nivell de consciència cívica es correspon amb la suma dels nivells de consciència d’aquells que formem part de la societat i la nostra acaba de demostrar que el seu nivell de consciència està més enllà dels enfrontaments i l’odi, més enllà dels eufemismes i dels discursos esbiaixats, més enllà de la injúria i la mentida, més enllà del “tot s’hi val per conservar la poltrona”.

 

Ara, necessitem polítics compromesos amb el poble i no amb el partit. Polítics que posin el bé comú per davant del bé personal. Polítics que no intentin tergiversar l’expressió del poble. Polítics que es dediquin a sumar i no a dividir. Polítics que expliquin tota la veritat. Perquè el poble ja s’ha fet gran i vol participar en la governabilitat i no limitar-se a votar cada vegada que li ho demanen. El poble vol tenir la seguretat que, un cop elegits, els polítics faran exactament allò que deien que farien en els programes electorals. El poble no vol ni sorpreses, ni enganys, ni explicacions a mitges tintes.

 

També necessitem mitjans de comunicació professionals que treballin per difondre la veritat i no permetin que cap pressió, ni política ni econòmica, els faci apartar de l’ètica que els hauria d’abellir.

 

El nivell de creixement personal és demostra no pels discursos ni per les intencions, sinó pels actes de cadascun de nosaltres. Quan les nostres paraules no es corresponen amb els nostres actes, quan el nostre cap i el nostre cor no bateguen a l’uníson, ens estem fent un flac favor a nosaltres mateixos i, també, a la nostra societat. Si restem ancorats en el passat, no ens podrem alliberar d’opressions caduques i sense sentit. Alliberem-nos del passat, i en el present, treballem incansablement, amb coratge i decisió, per aconseguir el futur que tots desitgem. Si anem plegats i, a més, som respectuosos amb aquells que no comparteixen el nostre pensament, ningú no podrà aturar la nostra aventura col·lectiva.

 

Regina Ferrando i Ferran

20 de setembre de 2012