DES DE LA PAU INTERIOR

 

En el moment de fer aquest escrit, desconec què ha passat a Catalunya l’11 de setembre. Per tant, tot i conscient que les circumstàncies socials influeixen enormement en el nostre camí de creixement personal, avui encara no m’és possible fer una lectura dels darrers esdeveniments. Ho farem oportunament.

 

Ara bé, visquem el moment social que sigui, una de les fites principals del nostre desenvolupament com a éssers humans, rau a adquirir la capacitat de viure amb la pau al cor qualsevol circumstància que se’ns presenti. Això vol dir que, de mica en mica, hem d’anar aconseguint que les circumstàncies externes no facin trontollar el nostre centre.

 

Això vol dir que la nostra pau interior no depèn d’allò que passi fora de nosaltres, sinó del nostre centrament interior en aquella ajuda, sempre present, d’una força que ens depassa, que vetlla per nosaltres, que ens bressa amorosa en el desgavell i que no ens abandona mai en els moments difícils. Centrats en aquests força que roman viva en el nostre interior, serem capaços de viure qualsevol circumstància que la vida ens presenti des de la serenor, la pau i la consciència plena que mai no ens trobarem amb res que no puguem superar. Es tracta d’una confiança bàsica, sense la qual estem a mercè de qualsevol circumstància, de qualsevol pensament propi o aliè, de qualsevol emoció pròpia o aliena.

 

Resoldre qualsevol conflicte des de la pau interior, és molt més senzill que si ho hem de fer des de la revolució emocional o des del conflicte intel·lectual, que ens ennuvolen la vista i ens proporcionen una visió distorsionada de la realitat.

 

La pau interior, doncs, ens permet ser objectius amb nosaltres mateixos i amb els altres, sense ofuscar-nos en imaginacions falses que la ment ens proporciona en moments de turbulència. I és precisament aquesta objectivitat, la que ens permet resoldre qualsevol conflicte amb amor, respecte i equanimitat. Des de la pau interior mai no ferirem ningú, mai no haurem de lamentar els nostres actes, mai no haurem de demanar disculpes pels nostres exabruptes.

 

Som éssers humans, cosa que vol dir que encara estem per acabar del tot. Justament, aquest àmbit de la nostra existència és l’escola que ens permet adquirir i aprofundir en el coneixement que fa augmentar el nostre nivell de consciència i ens permet, en el decurs dels anys, veure’ns i veure el món des de perspectives cada vegada més diàfanes.  

 

Per això, passi el que passi fora de nosaltres, siguin quines siguin les circumstàncies externes, no deixem mai de meditar dins nostre, en la font d’amor que ens depassa, de bondat sense límits, de saviesa infinita i, alhora, des d’aquest centrament, no ens oblidem mai d’estimar apassionadament tot allò que ens envolta. Aquesta doble missió, interna i externa, és l’única que ens farà créixer en humanitat i ens permetrà construir el món millor que tots desitgem.

 

Regina Ferrando i Ferran

13 de setembre de 2012