CALOR METEOROLÒGICA I AMBIENTAL

 

Quina calor !, esdevé cada estiu l’exclamació de moda. És allò que repetim amb més freqüència al carrer, a l’ascensor, a la cua de l’autobús,... I, per acabar-ho d’adobar, enguany, la calor meteorològica s’ha afegit perillosament a l’escalfor produïda per la situació social que ens toca viure.

 

Tot plegat, com sempre, ens demana estar atents als signes que ens arriben, intentant extraure’n el màxim profit, en lloc de barallar-nos-hi, negar-los o manipular-los. És cert que fa calor, també ho és que estem passant per una situació de canvi. Tant una cosa com l’altre ens han de fer reflexionar.

 

Per que fa a la meteorologia, tant la calor a l’estiu, com el fred a l’hivern, ens ajuden a estimular funcions orgàniques que faciliten que el nostre cos es pugui regenerar, i tingui la fortalesa necessària per combatre les malalties. La calor comporta suor i la suor és un mecanisme indispensable d’eliminació del nostre cos. Sense suor, les toxines s’acumulen en el nostre organisme i, tard o d’hora, ens fan emmalaltir.

 

Així mateix, la situació social, cada vegada més, ens convida a enfrontar-nos a les nostres pors per, tots units, donar una resposta unànime que contraresti les indecisions, els errors i les ineficàcies de qui comanda el timó de la nostra nau.

 

Ara bé. la tecnologia de la nostra societat desenvolupada fa que evitem els canvis. Així, gràcies a les calefaccions, a l’hivern, passem poc fred i, gràcies als aires condicionats, a l’estiu, passem poca calor. És com si visquéssim en una bombolla.

 

Així mateix, uns mitjans de comunicació al servei d’uns quants, ens omplen el cervell amb l’anestèsia del “pa i circ”, perquè siguem incapaços d’adonar-nos que som molts més dels que ens podem pensar i que junts podem aconseguir tot allò que ens proposem.

 

Suar, a la nostra societat, està mal vist, a no ser que ho fem en una sauna i a hores convingudes. Així mateix, protestar també s’ha de fer de forma ordenada, a hores convingudes i amb els corresponents permisos.

 

Si volem que el nostre cos es regeneri convenientment, hem de permetre que sigui estimulat per la natura i pels seus canvis. Si volem que la nostra societat es guareixi caldrà que ens arrisquem a fer coses que estan mal vistes, perquè que no són producte de l’excés de domesticació social que, alhora d’anestesiar-nos la iniciativa, ha transformat la pretesa democràcia en una dictadura econòmica.

 

Faci la calor que faci i diguin el que diguin els mitjans, no deixem mai de pensar en el bé comú i d’estar amatents a ajudar-nos els uns als altres. Treballem per la unitat, manifestem-nos pacíficament i incansable, denunciem la injustícia d’un capitalisme sagnant que, si no hi fem res, acabarà per ofegar-nos a tots. Tenim la força de la raó que ens permet avançar, i la raó de la força no podrà aturar-nos.

 

Regina Ferrando i Ferran

12 de juliol de 2012