DE L’EGOISME A L’AMOR

 

L’objectiu primordial de la nostra existència en aquest pla vital és fer camí vers l’amor absolut, l’amor gratuït, l’amor incondicional, que es troba a les antípodes de l’egoisme, característica humana per excel·lència. Així, quan parlem de creixement personal, volem descriure el procés d’eliminació dels egoismes que ens acompanyen, per tal d’anar assolint poc a poc més capacitat per estimar.

 

L’egoisme és inversament proporcional a l’amor. Ambdós ocupen el mateix recipient. Si el nostre és ple d’egoisme, l’amor no hi tindrà cabuda, i només en la mesura que ens anem desprenent de l’egoisme anem possibilitant omplir-nos d’amor. Quan som infants, som la personificació de l’egoisme i, a mesura que creixem, si estem atents i ens ho proposem, som capaços d’anar-nos-en desprenent i així podem omplir-nos d’amor. Aquesta és, doncs, la nostra comesa principal, que només aconsegueixen assolir aquells que s’ho proposen sense autoenganys, des de la sinceritat i la fidelitat més íntimes.

 

És evident que, a l’hora de donar, a l’hora de compartir amb els altres, només podem donar allò que som. Si en nosaltres predomina l’egoisme, això és el que compartirem. La suma de l’egoisme de cada un de nosaltres porta al món que avui tenim. Un món que no ens fa el pes perquè està carregat d’injustícies i de desigualtats. Només en la mesura que siguem capaços de transformar l’egoisme en amor incondicional, el món es transformarà en el món que tots somniem.

 

Sovint, en aquests dies difícils de crisi, d’injustícia i d’absurd, trobem algú que es permet insinuar «si Déu existís no permetria que passessin aquestes coses» I aquesta és una d’aquelles insinuacions que l’única cosa que aconsegueix és fer callar la consciència de qui la pronuncia. Perquè el mal del món només és una conseqüència de l’egoisme humà. Si el món compta amb recursos naturals per a tothom, de qui depèn que hi hagi éssers humans que morin de gana?, de qui depèn que la riquesa estigui només en mans d’uns pocs?, de Déu? No. El mal del món no ve de Déu, sinó dels éssers humans en procés d’evolució, que atesa la seva col·lecció d’egoismes, actuen en contra dels altres éssers de la creació.

 

De la mateixa manera que la pau al món depèn de la suma de la pau interior de cada un d’aquells que l’habitem; la igualtat d’oportunitat i la justícia social depenen, no només dels governants, dels banquers, o dels jutges, sinó de la capacitat de tots i cadascun de nosaltres per alliberar-nos de l’egoisme, fent espai dins nostre per omplir-nos d’amor. I només plens d’amor, irradiarem amor als altres i podrem transformar el món.

 

Sigui quina sigui la nostra condició, sigui quina sigui la nostra situació actual, no podem perdre de vista el nostre objectiu i hem de maldar per transformar la nostra vida, en lloc perdre el temps criticant i volent transformar la dels altres. No esperem que ningú ens solucioni la vida, mentre nosaltres no maldem per desempallegar-nos d’egoismes i ens posem incondicionalment al servei dels altres.

 

Regina Ferrando i Ferran

5 de juliol de 2012