ELS PEUS A TERRA

 

Aquesta època que ens toca viure, cada dia més, ens exigeix estar amatents a les informacions que, dissortadament i salvant honroses excepcions, no donen els mitjans més a l’abast del públic en general. Per sort Internet és el miracle que ens permet no tant sols ampliar la nostra informació, sinó també posar-nos en contacte els uns amb els altres teixint xarxes de democràcia real.

 

Personalment, hi ha un programa de televisió que no em perdo mai: «Singulars». És un programa que permet l’expressió d’una gran pluralitat, on hi intervenen persones molt interessants i amb mentalitats diverses, que t’ajuden a augmentar l’espectre limitat, manipulat i massa sovint esbiaixat, d’algunes informacions més «oficialistes». I com que també tenim la possibilitat, gràcies a Internet, de no perdre’ns cap programa, avui deixeu-me recomanar-vos que entreu a tv3.cat i cerqueu el «Singulars» que es va emetre el dimarts, dia 12 de juny, a l’entorn del famós rescat. Hi trobareu tres visions diferents sobre les conseqüències que aquest fet tindrà sobre l’economia real i, alhora, tres maneres de pensar diferents pel que fa a les accions necessàries per resoldre la problemàtica actual.

 

I tot plegat, dit des del convenciment de què ningú no ens traurà de la crisi actual si no ho fem entre tots. No podem continuar deixant en mans dels polítics la solució dels nostres problemes. Serà precís un gran moviment d’unitat si volem que les solucions siguin eficaces i duradores. De moment, els governants estan posant pedaços en un teixit que segueix esquinçant-se. Cada vegada és fa més evident la necessitat d’un canvi d’estructura, que s’esdevindrà d’un canvi de mentalitat a nivell global. Avui, ja sabem on ens pot portar el sistema econòmic actual, perquè hem de renunciar a trobar-ne un altre?

 

I per aquesta tasca de canvi social, que ens pertoca a tots, cal estar molt ben informats i, alhora, cal maldar per viure amb la pau al cor, cosa que ens permetrà reconèixer, des de l’assossegament, les oportunitats i les febleses que ens envolten. Cal estar amatents a l’emergència de nous líders que no estiguin imbuïts de la mentalitat limitada que ens ha abocat al desastre.

 

Mentrestant, no deixem de col·laborar amb entitats que estan al servei dels més desvalguts, d’aquells que ja ho han perdut tot, d’aquells que el sistema econòmic actual, sense cap mena d’escrúpols, els ha condemnat a l’exclusió social. Estimar es fer costat perquè la llibertat de l’altre es produeixi, però sense les necessitats bàsiques cobertes la llibertat és fa molt difícil. Fer tot el que estigui al nostre abast perquè al nostre entorn més immediat ningú no passi necessitats és una de les tasques que ens pertoca.

 

El nostre creixement personal i espiritual es fa evident en els nostres actes. Ara és el moment de no perdre’ns en disquisicions filosòfiques, ni ideològiques, ni de cap mena, sinó de tenir els peus ben plantats a terra i els ulls ben oberts per copsar on som necessaris.

 

Regina Ferrando i Ferran

21 de juny de 2012