ÉS COSA DE TOTS

 

El tema de moda, a totes les converses és, sense cap mena de dubte, la crisi econòmica i la impunitat vergonyant d’aquells que l’han feta esclatar. Molts hem dit o hem sentit dir, en els darrer dies, «com és possible que a hores d’ara ningú no hagi anat a la presó?». És veritat, ara per ara ningú no ha anat a la presó i és una situació inconcebible, si tenim en compte totes les persones que, a causa de la crisi, han perdut la feina i se’ls estan acabant els puntals on recolzar-se.

 

De tota manera, allò que s’esdevé fora de nosaltres, i les situacions difícils encara més, tenen a  veure amb la nostra manera de moure’ns i, a més, si hi aprofundim, acostumen a ser les millors lliçons de vida. Per això, és bo entossudir-se a anar a fons en tot allò que ens passa i, lluny de romandre en la conclusió fàcil i superficial, intentar extreure de cada instant l’ensenyament que ens pot fer millors.

 

Estem vivint en una societat grotesca, amb trets de caricatura, és cert. Ara bé, els mitjans ens fan viure a l’entorn de la notícia ràpida, immediata, qualsevol cosa que passa a Tegucigalpa, a l’instant podem saber-la aquí. Això és bo i no ho és, ja que donar totes les notícies d’allò que passa al món, en la immediatesa, és materialment impossible i, per tant, algú filtra la informació i ens serveix el menú que més li convé a ell i al grup econòmic o social que el recolza. Així, doncs, una primera lliçó de la situació actual és que hem de tenir present que allò que ens expliquen no és la realitat completa, sinó la realitat que a algú li interessa que escoltem. Que al marge d’allò, hi ha molts altres esdeveniments que desconeixem, però que, no per això, deixen d’existir.

 

Un segon ensenyament és adonar-se del declivi vertiginós de l’ètica i la moral de la nostra societat que, d’un temps ençà, va caient en picat. Els valors que ens han estat útils durant anys, ara semblen haver desaparegut. En queixem molt de quatre que presumptament s’han omplert del butxaques però, si anem a fons, ens adonarem que la nostra ètica i la nostra moral no sempre són immaculades. Qui no hagi demanat mai una factura sense IVA, que tiri la primera pedra. Potser la diferència entre aquells que judiquem i nosaltres, coincideix només amb escales de poder diferents. Hi ha aquell refrany català tant encertat de «qui oli remena, els dits se n’unta» i, per tant les diferents situacions personals depenen únicament de la quantitat d’oli que uns i altres haguem remenat, i prou.

 

Construir una societat justa depèn, no només de l’honestedat dels qui manen i tenen el poder, sinó de tots aquells que en formem part. Si aquesta crisi ens serveix per prendre consciència, a tots, sense exclusió, de les vegades que hem deixat que la nostra ètica i la nostra moral es relaxessin, ja haurà servir per a molt. Això vol dir, per una banda, exigir fermament als nostres governants que s’oblidin de la dialèctica política i es posin les piles per solucionar de veritat els problemes socials actuals, i, per l’altra, fer-nos el ferm propòsit de complir els acords socials com el primer. Si volem exigir honestedat als més visibles, és imprescindible que aquells que som invisibles no ens fem trampes al solitari.

 

Regina Ferrando i Ferran

14 de juny de 2012