NO PRENGUEM DECISIONS DES DE LA CONFUSIÓ

 

La complexitat de la societat que ens ha tocat viure, agreujada per uns nivells importants de manipulació de la informació, un augment esfereïdor de la desconfiança vers aquells que ens dirigeixen, una crisi brutal de valors acompanyada d’una crisi econòmica a la que ens hem vist arrossegats per uns quants que han fet el viu, la indefensió produïda per la manca d’accions legals contra els mentiders, els embadocadors, els extorsionadors i els usurers, ens situen en un escenari caòtic, en el qual podem tenir la impressió que nosaltres no som més que éssers indefensos a mercè dels esdeveniments.

 

Ara bé, no podem oblidar que el món, des que és món, ha evolucionat sempre i, si ho contemplem des del punt de vista de la perspectiva temporal, podrem concloure que l’evolució ha estat sempre en positiu, malgrat nombrosos períodes convulsos deguts a processos de canvi. Per tant, si bé és cert que la nostra societat està vivint un moment complex en el qual ningú no sap ben bé on s’anirà a parar, cosa que ens té sotmesos a uns nivells d’estrès considerables, també és cert que nosaltres podem, si ens ho proposem, ancorant-nos en la confiança que la mirada històrica ens proporciona, permetre’ns pensar que hi ha la possibilitat, llargament repetida en el decurs de l’evolució humana, que el final sigui feliç.

 

Perquè, si ens deixem endur pel remoli que ens envolta, els nostres pensaments es poden negativitzar a passos gegantins i no podem oblidar que els nostres pensaments creen la nostra realitat. Per això, ens cal una presa de consciència immediata, per evitar que ens arrossegui l’allau de pors que ens inunden, perquè això ens empresona en nosaltres mateixos, i ens fa perdre tota la nostra objectivitat i el nostre poder com a éssers humans i, el més important, ens incapacita per estimar, deixant de ser útils a aquells que ens envolten.

 

En moments així és imprescindible que, a nivell individual, fem el possible per recuperar la nostra pau interior. Per difícil que sigui el moment que ens toqui viure, cal no prendre decisions des de la confusió, per tant és savi plantejar-nos un pla per recuperar aquell equilibri que no depèn de l’entorn, sinó que descansa en un racó dins de nosaltres mateixos. Per això, cal fer el possible per reposar el cos. Podem passejar per la platja, prendre el sol, caminar per l’herba. Coses que gràcies a Déu tots ens les podem permetre. Un cop relaxat i revitalitzat el cos, cal fer alguna cosa per deixar reposar la ment. Podem fer estones de silenci. Tancar els ulls i fer respiracions profundes. Podem cercar una lectura agradable que ens atregui i ens distregui. Podem veure una pel·lícula, si és possible que ens faci riure, doncs la rialla és una de les millors teràpies per retrobar l’equilibri.

 

Amb tot això, haurem aconseguit relaxar-nos, recuperant les regnes de la nostra vida. Des d’aquesta nova situació, podem tornar a contemplar els esdeveniments, que de ben segur ja veurem d’una altra manera. Estarem en situació de prendre decisions i, el més important, serem capaços d’estimar, que és el major goig de l’ésser humà, i a l’abast de tota la humanitat sense cap mena d’exclusió.

 

Regina Ferrando i Ferran

24 de maig de 2012