LES RELACIONS: ESCOLA DE VIDA

 

Les nostres relacions són la nostra escola de vida i, alhora, la mesura del nostre desenvolupament com a éssers humans. Observant conscientment el nostre tracte amb les persones que ens envolten, podrem conèixer-nos, doncs tant la nostra actitud com allò que en rebem, són una conseqüència de la nostra manera de viure. Tots aquells que ens envolten, doncs, són una font inesgotable de coneixement, si som capaços de contemplar-los amb una mirada innocent.

 

En la mesura que els altres ens complauen o ens incomoden, podrem adonar-nos de la nostra actitud envers ells. Hem de voler esbrinar, perquè ens complauen o perquè ens incomoden. Només en aquest exercici coneixerem de quina manera el nostre tracte amb l’altre és interessat o és gratuït. Serà interessat, quan fem quelcom esperant que l’altre faci alguna cosa. Quan fem un regal, per exemple, esperant que arribat el moment l’altre faci el mateix i ens incomodem si no ho fa, en definitiva, ens molestem quan els altres no fan allò que esperem.

 

Estimar, no em cansaré de dir-ho, és un acte gratuït, sense condicions, sense esperar res a canvi. Si el nostre amor espera contrapartida, és que no és amor, sinó un acte mercantilista. Observem fins a quin punt pensem que la nostra felicitat depèn d’allò que faci o no faci l’altre, i tindrem la mesura d’on centrem la nostra esperança.

 

La nostra esperança només pot estar en Allò que ens transcendeix. Allò que ens permet experimentar la seguretat absoluta, la certesa que mai no ens ha de mancar res, que aquí i ara ja ho tenim tot concedit i, per altra banda, gràcies a la llei de la reciprocitat sabem que, en les nostres relacions, recollim només allò que sembrem. Ara bé, això no vol dir que hem de sembrar, esperant la collita, sinó que hem d’arribar a experimentar que la collita la tindrem sempre.

 

La clau, doncs, rau a estimar i una manera pràctica d’estimar consisteix a fer a tothom allò que ens agradaria que ens fessin a nosaltres i, alhora, procurar que el nostre amor sigui realment gratuït. Estimem com un acte de servei que ens fa persones.

 

Perquè, si no ho fem així, sovint, tindrem la sensació que si donem molt, ens quedarem sense. I aquest és un gran error. La confiança ens assegura que tot allò que donem ens tornarà multiplicat. Cal tenir en compte, però, que ens tornarà multiplicat tot allò que fem als altres, tant si és positiu com negatiu, tant si és beneficiós com si és perjudicial.

 

El nostre camí consisteix a estar ben centrats en el present, per poder adonar-nos d’allò que precisen aquells que ens envolten, i a fer tot el que estigui a les nostres mans per donar-los-ho. Així, amb la mirada sempre en l’esguard de l’altre, serem capaços d’estimar apassionadament i la recompensa no es farà esperar: la nostra vida estarà amarada d’amor.

 

Regina Ferrando i Ferran

26 d’abril de 2012