LA VIOLÈNCIA IMPLÍCITA

 

Si volem avaluar el nostre grau d’equilibri entre els paràmetres pau – violència, ens hem d’observar en les nostres relacions. Per norma general, la nostra societat entén com a violents aquells actes que expliciten clarament la força, l’atac, la destrucció de l’altre, com poden ser les guerres, els atemptats, els assassinats, les baralles cos a cos, actes, en definitiva, que poden estar molt allunyats de la nostra manera de fer i de viure i que, per tant, no sentim com a propis. Ara bé, cal que prenguem consciència que hi ha actes de violència molt més subtils, que estan implícits en una manera de moure’s i de relacionar-se, però que a causa de la seva manca de notorietat sovint no hi parem atenció, però que són llevat de violència, que tots i cadascun de nosaltres de forma inconscient podem exercir.

 

Cada vegada que manem, cada vegada que renyem, cada vegada que judiquem, estem actuant des de la violència implícita, i ens en podem adonar perquè sovint aquests comportaments no fan més que crear reaccions violentes, justament perquè són actes generats des la confusió interior i no des de la pau.

 

La nostra pau interior és el fonament de les nostres relacions pacífiques. Qualsevol acte realitzat des del desequilibri emocional genera comportaments violents que ens fan reaccionar en contra de nosaltres mateixos i dels altres. Al llarg de la nostra vida, i sobretot de la nostra infantesa, acumulem situacions no resoltes en el nostre inconscient, que fins que no fem conscients són font de desequilibri emocional.

 

Només quan aprenem a gestionar les nostres emocions destructives, només quan en enfrontem als nostres propis fantasmes, som capaços de preguntar-nos si allò que anem a fer generarà pau o conflicte i, només així, aconseguim transformar una situació negativa en positiva. Això, requereix un aprenentatge que va il·luminant una consciència activa de tot allò que passa en el nostre interior. Precisa d’una anàlisi constant de les nostres emocions i de saber-les reconduir i gestionar. Només quan aprenem a aturar les nostres accions mentre estem torbats, prioritzant el retrobament de la nostra pau interior abans d’actuar, som capaços de relacionar-nos amb els altres sense possibilitat d’agredir-los inútilment.

 

Només així podem omplir la nostra vida i el nostre entorn de pau, ja que la no generació d’accions violentes implica que els altres no ens responguin des de la violència i, així, de mica en mica, anem aconseguint un entorn pacífic, anem construint un oasi de pau a la nostra vida. No es tracta, doncs, que esperem la pacificació del planeta de forma espontània, com si es tractés de quelcom aliè a la nostra persona, sinó d’aportar accions pacífiques a cada un dels instants de la nostra vida. Només en la mesura que omplim la nostra vida i la dels que ens envolten d’accions pacífiques, contribuirem a la pacificació del planeta.

 

És el moment de passar de la crítica a l’acció. No podem seguir defugint la nostra responsabilitat, delegant-la en mans d’altri. Tots i cadascun de nosaltres som protagonistes actius de la història universal.

 

Regina Ferrando i Ferran

19 d’abril de 2012