AQUÍ I ARA

 

Ahir ja s’ha exhaurit i demà encara ha d’arribar. Avui i ara és l’únic espai de temps amb el que comptem i que ens permet viure, créixer, comunicar-nos, gaudir i estimar. Passat i futur són elements que s’escapen absolutament del nostre poder i del nostre control personal.

 

Massa sovint, però, la nostra ment ens empresona en moments inexistents. Sempre que els nostres pensaments estiguin ancorats en el passat o en el futur som incapaços de viure.

 

El nostre cos, però, viu sempre el present. És la part de la nostra persona capaç de fer-nos tocar de peus a terra i, alhora, de permetre’ns el gaudi i la felicitat. El sol d’ahir ha deixat d’escalfar-nos i el de demà encara ha de sortir. El sol d’avui és el què ens permet sentir a la pell la seva calidesa i la seva benaurança.

 

Per aconseguir, doncs, viure plenament la vida, ens cal reeducar la nostre ment perquè no ens distregui d’allò que és real i autèntic. Els instants, l’un rere l’altre, s’escolen inexorablement quan la nostra consciència no n’és partícip. Només podem aprofitar i viure amb plenitud els instants de consciència plena, i per arribar-hi ens hem d’esmerçar a aconseguir la capacitat de fer conscients tots els nostres pensaments, cosa que, alhora, ens permetrà pacificar la ment.

 

I per aconseguir que la nostra ment no emmascari la nostra vida ens cal estar amatents als seus enganys. Això ho podem aconseguir mitjançant la meditació que ens permet equilibrar la nostra energia i sincronitzar la ment i el cos. Cada vegada que ens fem conscients del nostre cos, observant la respiració o escoltant els batecs del cor, per exemple, aconseguim instants de sincronia, que ens permeten viure plenament el present. Amb la meditació, poc a poc, la nostra ment va aturant el seu cabal de pensaments i pren consciència del cos. Així, cos i ment esdevenen una única realitat, fet indispensable si volem que la nostra vida adquireixi el sentit per al qual hem estat creats.

 

Aprendre a meditar és una tasca feixuga al seu inici, perquè la ment es resisteix a deixar de ser la protagonista de la nostra història, però, poc a poc, si hi persistim, la ment acabarà per rendir-se a l’evidència de què la nostra voluntat és la vivència plena del present.

 

Al marge de la meditació, que és una bona eina, hem de tenir present que una de les millors maneres de viure aquí i ara s’esdevé quan deixem de mirar-nos el melic i ens entossudim a descobrir tots els altres melics que ens envolten. I aquesta habilitat és al nostre abast sempre que, duna forma conscient i intencionada, ens fem útils als altres, vivim pendents de les seves necessitats, maldem per fer-los la vida fàcil, això és quan sortim de la nostra presó interior, ens aboquem fora de nosaltres, observem el nostre entorn i, el que és imprescindible, ens dediquem a estimar apassionadament.

 

Regina Ferrando i Ferran

5 d’abril de 2012