AMOR CONCRET

 

Setmana rere setmana, anem descabdellant el funcionament de la nostra ment i ens anem fent conscients dels paranys que representen les històries no resoltes del passat, a l’hora de trampejar el present que ens toca viure. Allò que en un moment donat de la nostra vida no som capaços de pair (això passa sobretot durant la infantesa), és arxivat al calaix de malendreços de l’inconscient i condiciona la nostra percepció actual. De l’estat d’aquest calaix en depèn el nostre nivell de felicitat, ja que conté els aferraments al passat, que ens impedeixen viure plenament el present. I no oblidem que el present és el nostre únic moment de poder. Són aferraments al passat tota la nostra col·lecció de sentiments de culpa i ressentiments, que ens fan projectar un  futur incert, insegur i ple de pors, impedint-nos viure aquí i ara, que és allò que tocaria.

 

Ser conscients d’aquesta realitat de la nostra ment, ens esperona per insistir en un camí de creixement, que tots voldríem molt més curt de com se’ns presenta. Cada vegada més ens sentim impotents per vèncer tots els pensaments no desitjats que la nostra ment expressa amb molta més freqüència de la que nosaltres voldríem. Per això, sovint trobem persones que després de llegir molts llibres de psicologia i de fer molts cursos, se senten frustrats per no haver obtingut els resultats que desitjaven. Tant els llibres com els cursos ens ajuden a prendre consciència d’aquelles coses que ens limiten, i tot ensenyament és valuós, però no ens transformaran si nosaltres no ens posem a fer la tasca que ens pertoca. Créixer en consciència requereix compromís, sinceritat i honestedat amb nosaltres mateixos i, per sobre de tot, responsabilitat a l’hora d’afrontar les nostres mancances.

 

Així mateix, no podem créixer mentre la nostra mirada estigui fixa en el nostre melic i no ens adonem de l’existència de l’estol d’éssers humans que ens envolta. El servei a l’entorn, entès com la necessitat de ser útil, la necessitat d’estimar, és el millor exercici per viure plenament el present i guarir-nos dels aferraments al passat, deguts als nostres traumes. L’amor, sense cap mena de dubte, és l’única resposta a totes les nostres mancances i a totes les nostres impotències, però cal que aprenguem a concretar-lo.

 

Concretar l’amor no significa haver de fer grans gestes, ans el contrari, significa no perdre mai de vista que no estem sols, que al nostre voltant hi ha persones que gaudeixen i sofreixen com nosaltres i que possiblement és a les nostres mans fer-los la vida fàcil. Estimar no vol dir posseir, ni retenir, ni dirigir, ni manipular, estimar és crear l’espai perquè l’altre pugui expressar-se amb llibertat, i això ens obliga viure sempre fora de nosaltres mateixos, disposats a fer feliços els altres sense esperar res a canvi.

 

L’amor és la nostra essència i el nostre cabal d’amor és inesgotable. Com més amor donem, més en tindrem de reserva. Siguem, doncs, generosos, a l’hora d’estimar, i no perdem de vista que aquest amor que dóna espai a l’altre perquè pugui viure en llibertat, a nosaltres, ens allibera.

 

Regina Ferrando i Ferran

29 de març de 2012