L’ACCEPTACIÓ, FONT DE GOIG

 

Entendre el funcionament de la nostra ment arriba a convertir-se en un procés engrescador, que transita per un recorregut interminable de misteris a desxifrar. Bo i que, a mesura que ens fem grans, ens adonem que gairebé tot està inventat, per conèixer-nos a fons cal la determinació d’obrir els ulls a la realitat i, des del silenci i la pau interiors, acceptar-la sense condicions.

 

Massa sovint, cerquem causes de la nostra infelicitat fora de nosaltres mateixos. Aquesta recerca esdevé, en moltes etapes de la nostra vida, una font contínua d’insatisfacció, una font de negativitat que ens envaeix i ens incapacita per gaudir plenament de les nostres relacions.

 

El goig més important de la nostra existència és sentir-se respectat i estimat. Quan això es dóna, i en podem gaudir, la vida esdevé un esclat de felicitat sense fi. Ara bé, sentir que les persones que t’envolten et respecten i t’estimen, requereix un procés de creixement interior imprescindible perquè la nostra mirada, vers els estímuls que ens arriben, sigui serena i confiada.

 

Només ens serà possible gaudir del goig de ser estimats, en la mesura que ens respectem i ens estimem a nosaltres mateixos, és a dir, en la mesura que ens acceptem tal com som, amb totes les característiques que ens componen, tant les  positives com les negatives. Sense l’acceptació profunda de nosaltres mateixos, no ens serà possible acceptar ni el respecte ni l’amor dels altres, perquè no ens els creurem.

 

La manca d’acceptació, doncs, ens aboca a una situació d’infelicitat constant. Ens ancora en la sensació de no ser acceptats, cosa que ens fa entrar en una espiral infinita de malentesos i susceptibilitats. La manca d’autoacceptació, ens converteix en éssers desconfiats que no poden ser conscients del respecte i l’amor que habitualment els arriba. En el fons, no ens en sentim mereixedors.

 

Cal que prenguem consciència de com ens pot afectar la nostra visió de nosaltres mateixos i de quina manera un comportament personal i íntim ens arriba a impossibilitar un gaudi que, tot i estant al nostre abast, esdevé inabastable.

 

No deixem passar ni un minut més, sense iniciar un camí de reconeixement de la nostra vàlua com a éssers humans. Acceptem-nos tal com som, perquè, només en l’acceptació total, podrem millorar el nostre comportament. No ens maltractem si alguna vegada ens equivoquem, tant sols tinguem-ho en compte per no tornar a caure en el mateix error.

 

Així, des de la nostra acceptació profunda, serem capaços de gaudir plenament del respecte i l’estimació que, de ben segur, ens arriben de fora. Això farà que la nostra vida pugui esdevenir un gaudi constant i, alhora, res no impedirà que siguem un regal per a tots aquells que ens envolten.

 

Regina Ferrando i Ferran

22 de març de 2012