L’AMOR ALLIBERA

 

Si ens aturem a observar la nostra societat tot ens porta a concloure que l’estat de malaltia col·lectiva està arribant a nivells considerables. Només cal passejar pel carrer, per adonar-se’n. Si parem l’atenció en l’agressivitat en la conducció, en la infracció compulsiva de les normes establertes, en la manca de respecte en moltes relacions, per no parlar de la violència domèstica, de gènere, amb els infants o amb els ancians. I si a tot això, hi afegim l’enfrontament endèmic entre les forces governants que sovint ens duu a la conclusió que les lluites de poder han passat per davant del bé comú, el brou resultant és, si més no, inquietant.

 

Molts de nosaltres vivim com si al món no hi hagués ningú més. Sinó, com és possible que hi hagi qui pugui llençar brutícia al carrer, sense posar-se vermell?, com és que hi ha qui aparca en passos de vianants sense tenir en compte a qui obstaculitza el pas?, com pot ser que a algú sigui capaç de deixar la bossa d’escombraries fora del contenidor, sense que li tremolin les cames?, com es poden embrutar façanes i passos soterrats per divertiment?, com s’explica que hi hagi qui es dedica a destrossar el mobiliari urbà, sense cap mena de consideració pels que n’han de fer ús?, i d’aquestes preguntes cadascun de nosaltres n’hi podríem afegir un grapat més.

 

Possiblement, el resum d’aquest seguit d’actituds, és una immensa manca de respecte, entenent el respecte com aquella qualitat que ens permet conviure sense que la nostra manera de viure lesioni ningú i, alhora, amb la seguretat que ningú ens trepitjarà l’ull de poll. Només gràcies al respecte podem arribar a entendre que la nostra llibertat personal acaba on comença la de l’ésser humà que tenim més a la vora.

 

Si no som capaços de respectar els altres, tampoc no podrem respectar-nos a nosaltres mateixos. Les persones que embruten el carrer, també van embrutant-se l’ànima. Només l’amor ens proporciona tots els ingredients per mantenir-nos oberts i sensibles a tot allò que passa al nostre voltant. Quan estimem, el respecte passa a formar part de la nostra vida.

 

L’actitud més eficaç davant d’un ésser humà que no es respecta ni respecta, és precisament el respecte més absolut, abnegat i delicat. L’enfrontament no porta a res que no sigui el reforç del conflicte. L’amor, en canvi, dóna espai a l’altre perquè pugui sentir-se segur i acceptat, i des de la confiança i l’acceptació tingui la possibilitat de canviar.

 

Doncs sí, amics, es tracta d’estimar. Estimar, aquesta paraula que a alguns els fa nosa, i fins i tot els pot semblar carrinclona, és la solució a tots els nostres problemes. I com sempre, més que perdre’ns en crítiques i queixes, mentre esperem que els altres canviïn, més val posar fil a l’agulla, arromangar-se i no deixar passar ni un minut més sense fer-se ú amb tots aquells que per la raó que sigui han deixat d’estimar i n’estan patint les conseqüències.

 

Regina Ferrando i Ferran

23 de febrer de 2012