SENSE COMPLEXOS

 

Parlar de paraules com amor, pau, bé, veritat, perdó, confiança, innocència, etc.,  obviant expressament la paraula Déu, només per evitar el rebuig de la societat, és un exercici que cada vegada trobo més absurd. Des del camp del creixement personal, però, és precisament això el que s’ha fet fins ara per tal que persones que no volen sentir parlar de res que faci olor d’església, puguin fonamentar la seva vida en valors que els ajudin a progressar com a éssers humans.

 

L’església, com a institució formada per persones, en el decurs de la seva història ha comès errors, és veritat. Els humans solem equivocar-nos quan ens pensem que ho sabem tot i que som autosuficients, cosa que tendim a fer sovint. Però els errors humans poc tenen a veure amb els continguts de les Escriptures com a llibre de ruta dels cristians.

 

Avui, a la nostra societat, parlar d’església significa entrar en polèmiques interminables, amb la generació d’actituds encontrades i irreconciliables. Ara bé, quantes vegades, observant aquestes polèmiques, ens adonem que parlem i judiquem l’església sense conèixer-ne els fonaments. Les discussions sobre les anècdotes, en qualsevol àmbit, no porten a res, sinó estan ben fonamentades. Declarar-se cristià avui, és més arriscat que passar un semàfor en vermell. És més, avui per avui, podem expressar amb tota llibertat i sense cap complex, per exemple, que estem llegint els Upanixads (llibres sagrats hinduistes), i, en canvi, ens hem mig d’amagar si volem explicar que el nostre llibre de ruta és l’Evangeli.

 

Si tenim en compte que la nostra és una societat d’arrels cristianes, no seria bo i més intel·ligent que abans de carregar-nos les arrels, intentéssim conèixer-les per poder parlar amb propietat del nostre patrimoni? Això és el que vaig decidir fer fa uns anys i vet aquí que en aquest camí he descobert que, feliçment, tot està inventat. Que els fonaments de la psicologia occidental de tots els temps, estan impregnats dels valors cristians que descobrim en la lectura desacomplexada i sense prejudicis dels Evangelis.

 

I en el terreny d’això que anomenem creixement personal, els terapeutes no hem fet més que difondre i fer conèixer els valors cristians, malgrat obviar-ne la procedència o disfressar-la amb teories psicològiques. Així parlem de respecte, d’estimar, de perdonar, de fer el bé, perquè sabem que si volem ser feliços no tenim més alternativa que aprendre a fer-ho. I això no és més que fer cos el manament nou de Jesús: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.» (Jn 13,34). I aprofundint en la lectura de l’evangeli anem descobrint què vol dir estimar els altres com Ell ens ha estimat.

 

Cal que els cristians ens mostrem sense complexos i a cara descoberta, no cal fer-ho amb polèmiques aferrissades, ni amb discursos ben fonamentats, n’hi ha prou a mostrar-ho amb les nostres obres. «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,35).

 

Regina Ferrando i Ferran

9 de febrer de 2012