NO

Confesso les meves reticències a escoltar les notícies dels mitjans de comunicació i a llegir els diaris, perquè em fan posar de mal humor. Tot i així, crec que, si estem en aquest món, cal que estiguem informats, no podem tancar els ulls a tot allò que ens envolta. S’imposa però l’exercici constant del sentit comú per sobreviure a l’allau de negativitat que ens arriba.

I el sentit comú ens fa veure que hi ha vida intel·ligent més enllà del que surt als diaris o a la televisió, tot i que en moltes ocasions podem caure en la temptació de pensar que allò que no surt als mitjans, que allò del qual no se’n parla, no existeix.

Però sí, més enllà dels polítics corruptes, hi ha polítics honestos, tot i que aquests, per desgràcia, no omplen planes dels diaris. Més enllà d’empresaris explotadors, hi ha empresaris sensibles a les necessitats dels seus treballadors, tot i que no facin soroll. Més enllà dels fraus de tota mena, hi ha milions d’actes justos que no ocupen minuts als telenotícies, ni pàgines dels diaris.

Per això, en la mesura que ens entossudim a ser conscients d’aquesta altra realitat que existeix, tot i no ser tant evident com la que fa tant de soroll, hem de llevar-nos cada dia, agraint l’existència d’una munió d’éssers humans que són coherents en els seus actes, que no lesionen cap interès, que viuen escampant la pau i que respecten i estimen tot allò que fan i tot allò que els envolta.

Conscients d’aquesta realitat, hem de maldar per fer intervenir en les nostres converses de carrer, d’ascensor, de bar, d’amics i de família, elements esperançadors i encoratjadors. No permetem que la negativitat ens emmascari el cor.

En la mesura que maldem per fer l’exercici de complementar la immensa foscor d’allò que ens expliquen, amb la claror meravellosa de tot allò que existeix en realitat, sense fer soroll; canviarà la nostra percepció del món i, alhora, entre tots, canviarem la tendència negativa que ens enfonsa en la desesperança i en el desànim.

Tard o d’hora, la humanitat silenciosa i senzilla, que som la majoria, acabarà fent que el plat de la balança es decanti cap a la justícia i el respecte. I perquè això passi hem d’estar molt desperts, ser ben conscients de la nostra responsabilitat i no defugir ni la més mínima ocasió per denunciar qualsevol injustícia.

Molt sovint, callar és claudicar, és dimitir, és inhibir-se d’allò que ens pertoca. Dir no, tot i que no hi estiguem acostumats, és el que cal perquè les coses es posin al seu lloc. Ateses les circumstàncies actuals, potser ha arribat l’hora de reaccionar i de dir no ben fort. Potser aquells que ens governen, i només cada quatre anys es recorden de nosaltres, s’adonaran que existim més enllà dels períodes electorals i començaran a prendre’ns seriosament.

Regina Ferrando i Ferran

26 de gener de 2012