L’ESPERIT DEL 45

En els dies que ens toca viure, cada vegada és més habitual trobar persones desesperançades, que ho veuen tot negre i que creuen que aquest món no té remei. I la veritat és que les dades econòmiques cada vegada són més implacables i donen arguments per alimentar el desànim, el desengany i el desencís. Però, si tenim en compte que el nostre present és una conseqüència de les nostres decisions del passat i, alhora, dia a dia, anem construint el nostre futur, hem de convenir que occident, com a col·lectiu, en algun moment, s’ha d’haver equivocat en alguna cosa.

L’any 1945 es creà l’Organització de les Nacions Unides, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. El preàmbul de la Carta de creació diu així: «Nosaltres, els pobles de les Nacions Unides decidits a preservar les generacions venidores del flagell de la guerra (...); a refermar la fe en els drets fonamentals de l’home, en la dignitat i en el valor de la persona humana, en la igualtat de drets dels homes i les dones, com també de les nacions, grans i petites; a crear les condicions necessàries per al manteniment de la justícia i del respecte a les obligacions derivades dels tractats i d’altres fonts del dret internacional, i a promoure el progrés social i instaurar unes millors condicions de vida dintre d’una llibertat més àmplia; a practicar la tolerància i a conviure en pau com a bons veïns, i, amb aquestes finalitats, a unir les nostres forces per mantenir la pau i la seguretat internacionals; a acceptar els principis i adoptar els mètodes que assegurin que no es farà ús de la força de les armes si no és en interès comú, i a recórrer a les institucions internacionals per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles...». Llegit això i observant la situació actual del nostre món, sembla força evident i crec que estareu d’acord amb mi que, entre aquesta declaració i els nostres dies, en algun moment de la història, a uns quants se’ls ha d’haver girat el cervell i molts d’altres els devem haver seguit el joc.

En quin moment la societat occidental que havia viscut dues guerres horribles i l’holocaust amb el consegüent genocidi, decideix que els mercats són més importants que les persones, i decideix que el món ha de ser governat pels més poderosos econòmicament? L’any 1976 es van començar a fer les reunions dels «G», començant pel G4 hem arribat al G20. Un món governat per 20 estats dels 194 existents!, amb criteris únicament de mercat, mentre cada dia milers d’éssers humans anaven morint de fam, de set, de malaltia,...

Crec que, avui, en lloc d’estar preocupats per la crisi, tocaria estar esperançats perquè els mercats ja no donen per a més i cada vegada es fa més evident la necessitat d’un canvi de paradigma econòmic. Un canvi que hem de fer entre tots, sobretot aquells que ens diem demòcrates, impedint que els governants continuïn menystenint i oblidant-se de l’esperit que el 1945 va crear l’Organització de les Nacions Unides. Potser aquells que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats haurem de rebaixar expectatives, però haurà arribat el moment que tots, sense excepció, puguem viure dignament, amb les necessitats bàsiques cobertes i amb prou recursos per desenvolupar-nos com a éssers humans lliures, feliços i complets.

Regina Ferrando i Ferran

19 de gener de 2012