COMUNICAR

 

La comunicació, entre dues persones o més, amb el propòsit de fondre universos amb diferents escales de valors, amb diferent col·lecció d’experiències físiques, emocionals, mentals i espirituals, amb el desig profund de conèixer l’altre, de compartir la vida; la comunicació -deia-, vista des d’aquesta perspectiva, esdevé l’art més sublim que ens convida a esmerçar totes les nostres forces, tota la nostra delicadesa i tota la nostra atenció.

 

Per aconseguir una bona comunicació són imprescindibles dues habilitats. Per una banda, el coneixement propi i l’acceptació de les pròpies mancances, cosa que facilita la nostra llibertat d’expressió i, per l’altra, l’art d’escoltar activament i sense interferències. Ambdues habilitats trenquen el nostre hermetisme i ens fan esdevenir porosos a l’entorn i capaços de compartir la vida amb aquells que ens envolten.

 

Sense comunicació no podem conèixer, i conèixer és el pas previ per poder estimar. Després el llenguatge de l’amor ens proporciona comprensió, respecte i acceptació, ingredients que fecunden el nostre grau de comunicació.

 

Quan parlem, per exemple, de llibertat, d’amor, de sinceritat o del mot abstracte que vulgueu, si volem entendre’ns, no en tindrem prou a quedar-nos en el so de la paraula, sinó que caldrà anar més lluny i aprofundir dins nostre per poder explicar a l’altre què significa per a nosaltres el mot que emprem i, alhora, cal estar interessat a saber el significat i els matisos que l’altre dóna a aquella expressió. Quines sensacions físiques li desperta, quines emocions i quins sentiments, a fi de poder tenir una aproximació el més fidel possible del sentit que, un i altra, donem a aquella paraula. Només així, en un moment determinat, dues persones podran gaudir d’un grau de comunicació profund.

 

La veritable comunicació, doncs, ve de la nostra capacitat per posar-nos en la pell de l’altre, de la nostra capacitat d’estimar l’altre. Si volem comunicar-nos amb algú, hem de tenir en compte la seva història, les seves relacions, el seu tarannà, les seves mancances i, sabent tot això, hem de voler fer l’esforç de posar-nos en el seu lloc, imaginant què faríem o què diríem en la mateixa situació. D’alguna manera, es tracta de d’oblidar-se del propi melic, deixant de banda els aferraments, per començar a descobrir el melic de l’altre, esbrinant les seves inquietuds i les seves necessitats i, tot això, amb el desig no de canviar-lo, de judicar-lo o de condemnar-lo, sinó d’entendre’l i d’estimar-lo.

 

Només podem estimar allò que coneixem. El veritable amor arriba quan hem fet l’esforç de conèixer l’altre, quan som capaços de posar-nos en la seva pell i quan el nostre desig es vesteix de respecte, de comprensió, de delicadesa i d’afecte. Aprenguem a expressar amb claredat els nostres sentiments i aprenguem a escoltar activament des de la innocència. Fer-nos entendre i saber escoltar són dues molt bones maneres d’estimar. Heus ací, doncs, un bon propòsit per a l’any que tot just encetem: millorar el nostre nivell de comunicació.

 

Regina Ferrando i Ferran

12 de gener de 2012