NADAL TOT L’ANY

 

Les festes que estan a tocar ens conviden, any rere any, a revisar la nostra manera de viure. Nadal augmenta el nostre desig de ser bones persones, i ens sensibilitza per projectar una nova vida més amorosa, més plena, més feliç. Són dies de retrobament, de reconciliació, de bons desigs, de bones intencions, bo i atiant aquella escalfor que ens sadolla el cor i ens fa sentir més vius, més nets, més propers, més humans i més feliços.

 

Tot i l’ambient consumista que envolta aquestes festes, la nostra societat està delerosa de pau, de sentit, d’assossegament i d’amor. Fins i tot, després d’un any difícil en l’aspecte econòmic, Nadal encén l’esperança d’aquell món que tots tenim al cap i tots voldríem real. Fins i tot aquells que durant l’any consideren que parlar d’amor és una ingenuïtat, durant aquestes festes se senten diferents, més sensibles, més amables, més servicials.

 

Nadal ens renova el desig de pau, el desig de sentir-nos germans, el desig d’aconseguir resoldre els conflictes a través de la paraula i no de les armes, el desig, en definitiva, d’un món millor, on tots puguem viure i conviure en pau i harmonia. Un món on fem evident la nostra pertinença a la mateixa família, on ens sentim tots germans.

 

A hores d’ara, sabem molt bé que la realització d’aquest somni, depèn de cada un de nosaltres, depèn de la nostra actitud davant la vida. Perquè no és possible aconseguir la pau fora de nosaltres, si nosaltres interiorment no estem en pau. La pau al món només pot ser la resultant de la suma de totes i cadascuna de les nostres íntimes i petites paus interiors.

 

Tots formem part d’un tot i les nostres accions, les nostres actituds, els nostres pensaments, tenen repercussions en el nostre entorn. La nostra influència en la marxa del món ens pot semblar insignificant, però és tan important com qualsevol altra.

 

Si les dates que s’acosten ens conviden a ser millors, fem-nos el ferm propòsit de maldar per aconseguir-ho. No s’hi val d’amagar el cap sota l’ala, amb el fals pensament de que qui ha de canviar és, sempre, l’altre. No podem continuar caient en aquest error que ens converteix en jutges implacables de tot i de tothom, mentre nosaltres anem fent la viu-viu, com si no fos assumpte nostre. Cada un de nosaltres té el seu grau de responsabilitat en la bona marxa del món. Cada un de nosaltres pot aconseguir que el seu entorn sigui una bassa d’oli o una guerra encesa. Cada un de nosaltres pot aconseguir que la relació amb ell mateix sigui engendradora de pau, de bé, de veritat i de llibertat.

 

Deixeu-me aprofitar l’ocasió que aquesta finestra m’ofereix, per desitjar-vos de tot cor unes meravelloses festes de Nadal. Sadolleu-vos d’amor, de bé i de pau, per esdevenir éssers humans que encomanen Nadal tots els dies de l’any.

 

Regina Ferrando i Ferran

22 de desembre de 2011