ELS REGALS DE LA VIDA

 

Des del naixement fins a la mort, la nostra vida es desenvolupa en un enfilall de relacions amb tot allò que ens envolta. L’experiència del naixement i la cultura del món fan que, sovint, visquem en la sensació que estem separats de tot i de tothom i, com a conseqüència d’això, que tot depèn de les nostres forces i que vivim aïllats de la resta. Això pot enfonsar-nos en una falsa solitud que ens trasbalsa i ens fa cercar constantment el recolzament, l’acceptació i la dependència dels altres.

 

Aquesta visió, se’ns fa palpable en moments concrets. Recordeu sinó situacions de separació dolorosa, quan pels motius que siguin es trenca una de les nostres relacions o bé quan perdem un ésser estimat. Ens situacions així, tenim una clara percepció de mutilació,  sentim com si ens haguessin arrencat una part de nosaltres mateixos, ens sentim incomplets, abandonats, decebuts i tristos.

 

A mesura que creixem i la nostra consciència es va expandint, aquesta visió de la realitat pot anar canviant de forma progressiva, fent-nos veure que formem part d’un Tot. Que cada una de les nostres paraules, cada un dels nostres pensaments, cada una de les nostres accions, tenen una repercussió en l’entorn, modificant-lo, de la mateixa manera que els canvis externs canvien la nostra manera de sentir, de creure i de viure.

 

L’expansió de consciència ens permet reconèixer que mai no estem sols i que no depenem només de les nostres forces, sinó que formem part d’una immensa font d’amor que ens agombola i ens mena, amb saviesa, amb amor i amb bondat, pels camins que ens toca viure, i que això és totalment gratuït, és així sense que nosaltres haguem fet res per fer-ho possible.

 

Davant d’aquesta realitat, només s’escau la rendició, rendició a allò que ens transcendeix, i ens convida a deixar-nos portar pels signes que la vida ens va oferint. Aquest deixar-se anar, evidentment, requereix d’una capacitat essencial: la confiança plena de què estem en molt bones mans. I per aconseguir surar confiadament pel corrent de la vida, no hi ha més solució que entossudir-nos a aprendre a gaudir plenament del moment present. Només així som capaços d’alliberar-nos de les pors, de les culpes, dels ressentiments, de la nostàlgia, en definitiva, dels sentiments que ens ancoren en el passat o en el futur i que ens impedeixen veure les oportunitats que ens ofereix el present.

 

Hem d’aprendre, doncs, a entendre que no som, i no hem de ser, auto-suficients, perquè formem part d’un Tot que ens nodreix i ens facilita la vida. Un Tot que ens estima amb bogeria i ens crida pel nostre nom. Un Tot que ens accepta tal com som. I nosaltres no tenim altre tasca, i no és poca, que aprendre a estimar com des de sempre ens han estimat. Això vol dir: acceptar-nos i a acceptar la nostra realitat, respectar-nos i ser respectuosos amb tot i amb tothom. I així, lliscant joiosament i confiada pel riu de la vida, podrem anar descobrint els regals que, a cada instant, la vida ens ofereix.

 

Regina Ferrando i Ferran

6 d’octubre de 2011