FLAIREM LES VACANCES

 

Al mes de juliol tot fa flaire de vacances. Després d’un curs molt llarg i feixuc, a causa de la crisi, tots els mortals del món desenvolupat tenim necessitat d’un parèntesi que ens permeti recuperar l’energia necessària per enfocar un nou curs amb esperança i il·lusió.

 

Els occidentals, si bé ens podem considerar privilegiats per ser els habitants més rics del planeta, a diferència dels habitants del món subdesenvolupat, a través del dia a dia, anem desposseint-nos de les energies necessàries per fer front a la despesa energètica que comporta mantenir-nos en el nostre estat del benestar. Fins i tot en plena crisi, podríem dir que vivim molt bé, en comparació amb els germans més desafavorits del planeta, però que ho paguem molt car; perquè tard o d’hora ens adonem que la riquesa en l’aspecte extern no ens mena a la felicitat, que les hores diàries que hem de treballar per mantenir el nostre nivell de vida, ens deixen sense massa temps per cultivar la nostra vida interior. Ens adonem que ens manca la satisfacció interna, que ens permet viure assossegats i en equilibri. I és per això, que esperem amb veritable delit les vacances, amb la lícita intenció de recuperar  el temps que durant l’any no ens podem dedicar.

 

El temps de crisi, però, desperta la imaginació i ens fa esdevenir creatius, davant la necessitat d’aconseguir el benestar per camins diferents dels que hem emprat fins ara. A hores d’ara, molts hem pogut prendre consciència d’haver viscut per sobre de les nostres possibilitats, empesos per un model econòmic que està cridat a desaparèixer, alhora que hi ha indicis de noves formes de viure i de relacionar-nos amb els diners des d’un punt de vista més just i més solidari.

 

Amb aquesta nova consciència, res no serà com abans, però segurament serà molt millor, perquè el nostre nivell de consciència és millor. Podríem començar per programar les nostres vacances des d’una nova mentalitat. Potser fer vacances no vol dir necessàriament anar a l’altra punta de món, seguint amb l’activitat frenètica que ens caracteritza durant el curs, sinó aturar-nos i prendre consciència de tot el bé de Déu que ens envolta.

 

Mentrestant, podríem començar a programar un nou curs amb uns horaris més raonables, que ens permetin tenir, diàriament, estones per cultivar el silenci i la nostra vida interior. Sense això, encara que siguem capaços d’acabar les vacances en plena forma, l’energia ens durarà molt poc, perquè el dia a dia ens tornarà a descarregar a un ritme vertiginós.

 

Es tracta de procurar-nos un ritme de vida que possibiliti desenvolupar-nos amb un bon nivell de benestar interior, cosa per altra banda, molt assequible a totes les butxaques, només cal desitjar-ho i fer-ho possible. És molt més important ser que tenir, i que, per molt que tinguem, si això no ens permet ser, viurem sempre insatisfets. Aquest és el gran repte que tenim els éssers humans que hem tingut la sort de néixer en el món desenvolupat.

 

Regina Ferrando i Ferran

21 de juliol de 2011