L’ENFRONTAMENT DE SEXES

 

L’enfrontament de sexes és una de les principals tares de la humanitat que perviu en els nostres dies. De temps immemorials, la dona ha estat considerada com un ésser inferior, com un objecte de satisfacció, com una eina de procreació. Les dones, encara avui, tenen dificultat per gaudir dels mateixos drets dels homes, tot i l’important paper que han desenvolupat en l’evolució de la humanitat. Recordem, sense anar més lluny, que el dret de vot de les dones és una consecució que a Espanya va arribar el 1931 i, encara ara, la dona s’enfronta amb la dificultat d’haver de decidir entre la cura de la família i el seu desenvolupament professional, mentre l’home no acaba d’assumir les responsabilitats familiars i la societat no ha creat els recursos necessaris perquè la vida de la dona no s’hagi de desenvolupar en un mar  de renúncies.

 

Avui, les dones, encara han de demostrar una gran capacitat per adquirir responsabilitats laborals, mentre els homes se’ls dóna per sobreentesa. Encara no hi ha la possibilitat que dones mediocres ocupin els mateixos llocs de poder ocupats actualment per homes mediocres. Tot i així, hem d’afirmar, en honor a la veritat, que hi ha molts homes que s’han situat al costat de la dona i que lluiten amb el mateix aferrissament per aconseguir la igualtat de drets, de deures i d’oportunitats.

 

La lluita de sexes, doncs, és una de les principals causes dels desequilibris del nostre món. L’evolució positiva de la nostra societat, el final de la injustícia, el benestar, passen per l’acabament de l’enfrontament entre homes i dones, passen pel reconeixement ple de l’home i la dona com a éssers humans iguals, complets i independents i per l’assumpció del respecte absolut entre tots els éssers humans, sense distincions.

 

A nivell quotidià, la pau entre sexes, passa per deixar de barallar-nos, hem d’assumir les responsabilitats que ens pertoquen. Hem de maldar per educar fills i filles en el respecte, perquè en el futur resolguin les diferències que nosaltres tenim pendents (no podem oblidar que les dones hem estat les principals educadores de la majoria d’homes. Això vol dir que alguna cosa també devem haver fet malament).

 

A nivell social, hem de procurar que les diferències sexuals deixin de ser objecte de burla en les reunions lúdiques amb els amics, hem de desterrar de la nostra vida els acudits sexistes. Només així, de mica en mica, anirem assolint el nivell de respecte, comprensió i col·laboració necessaris, perquè el món comenci a rodar en el sentit de la igualtat, la justícia i la solidaritat.

 

Mentre en la nostra vida diària, continuem condemnant i enfrontant-nos amb l’altre sexe, la nostra societat serà imperfecte. L’assoliment d’un món millor passa indefectiblement per relacionar-nos, únicament i exclusiva, des del respecte i el reconeixement de l’altre, sigui home o sigui dona, des de la plena consciència que les diferències no són allò que ens separa, sinó precisament allò que ens enriqueix i ens completa.

 

Regina Ferrando i Ferran

14 de juliol de 2011