TEMPS DE FESTA

 

L’estiu ha arribat, engalanat com cada any de festes majors. La calor ens convida a sortir de casa i celebrar amb aquells que ens són més propers, la sort que tenim de viure en comunitat. Podríem dir que la Festa Major és l’expressió joiosa i festiva del nostre arrelament a un territori, a un grup humà, a un país que ens identifica i ens fa conscients de la nostra pertinença a un col·lectiu.

 

La festa és, doncs, l’expressió de la nostra joia de viure en una comunitat concreta i fa que, per uns dies, els problemes, els enfrontaments i, en definitiva, tot allò que ens separa, resti diluït i passi a segon terme. Es tracta, doncs, de gaudir de tots els avantatges de viure plegats, de compartir una vila que, possiblement no sigui la millor del món, però que és la nostra. I amb aquest esperit, ens llancem als carrers i les places, per aprofitar amb vehemència tots aquells actes que s’han preparat expressament per a nosaltres. La Festa Major, doncs, ens uneix. Ens fa sortir al carrer amb la nostra millor rialla, amb la seguretat que tot allò que trobarem serà plaent, divertit, ben intencionat i agradable.

 

Tot i que, durant aquests dies, no hi hauria d’haver problemes, en un poble com el nostre, d’una gran diversitat ètnica i molta densitat de població, sempre hi podrem trobar els intolerants, que no deixen d’exercir ni en dies de festa. Aquells que mai no estan contents, que es queixen per tot, que no gaudeixen amb res i, naturalment, fins i tot una festa els incomoda. Els molesta que el ball s’acabi tard, que els concerts posin la música a massa volum, que les espurnes dels diables els facin una fusada a la camisa, que un grup de persones gaudeixin de la seva nuesa tot fent una cursa a pèl a les 3 de la matinada, ...

 

Hi ha coses que no podrem evitar, per molt que ens ho proposem, i per molt que ens pesi, sempre hi haurà el grup dels inconformistes, que farà tot el possible per aigualir-nos la festa. I és que les festes, com tot en aquesta vida, també tenen dues lectures: la positiva i la negativa.

 

Procurem ser de la colla que veiem el got sempre mig ple i gaudim de tot allò que la vida ens ofereix. Si durant la Festa Major, ens toca treballar algun dia, i això no ens permet dormir prou, no ens hi capfiquem, ja tindrem temps per reposar. No ens perdem en lamentacions, perquè mentrestant podríem perdre l’ocasió de passar bones estones. I les bones estones són aquelles que donen sentit a la nostra vida, són les que ens carreguen les piles de la il·lusió i fan que el nostre cervell alliberi endorfines, que són font de la felicitat.

 

A Premià, podem triar ser pirates o premianencs però, per sobre de tot, hem de triar ser respectuosos i solidaris. I el respecte i la solidaritat no són quelcom que puguem anar a comprar a la botiga com tantes altres coses. Responen a un estat interior que ens hem de guanyar a pols i només l’aconseguirem apuntant-nos a la colla dels agraïts, dels que es lleven amb el somriure posat, dels que, en definitiva, veuen la vida com un misteri a viure i no com un problema a resoldre.

 

Regina Ferrando i Ferran

7 de juliol de 2011