SANT JOAN

 

Amb el darrer espeternec de la primavera, arriba majestuosament el solstici d’estiu, la nit més curta de l’any, la nit del foc i de la purificació, la nit que inicia un nou període estacional i que ens anuncia la plenitud de la creació que s’esdevé cada any amb la mateixa puntualitat pertinaç.

 

De temps ancestrals, i en cultures molt diverses, la nit de Sant Joan s’aprofita per celebrar el despertar a la nova vida que s’ha anat gestant durant la primavera. Aquesta nit simbolitzada pel foc purificador, ens recorda, la necessitat imperiosa de deixar marxar tot l’equipatge que ens impedeix avançar, de deixar córrer tots aquells pensaments que ens limiten i fan la nostra vida feixuga, de cremar a la foguera totes les nostres culpes, tots els nostres ressentiments, totes les nostres pors, totes les nostres nostàlgies, de purificar la nostra vida amb el fum i l’aroma intens d’herbes oloroses acabades de collir, de dansar joiosos i juganers al voltant de les flames per reconciliar-nos amb el nostre infant interior que reneix cada any amb la seva innocència encisadora.

 

Sant Joan, ens retorna la virginitat d’éssers humans que, immersos en una societat agressiva, dia a dia, en el decurs de l’any, van perdent no tant sols la innocència, sinó l’esperança de recuperar-la. És, doncs, aquell cant a la confiança, que ens arriba en una nit de gresca i de joia, que ens fa reviure, al voltant del foc, les nostres emocions i els nostres sentiments més íntims i sincers. És una nit que ens reconcilia amb nosaltres mateixos i ens fa sentir membres d’un tot meravellós: la humanitat.

 

No deixem passar Sant Joan, sense haver-nos alliberat de tot el passat que ens esclavitza i ens fa oblidar la nostra pertinença al conjunt d’éssers privilegiats d’aquest món. Sant Joan enforteix totes les nostres capacitats: la confiança en la vida, el gaudi, l’acceptació personal, la capacitat d’estimar, la creativitat, la intuïció, i la capacitat, en definitiva, de transcendir-nos, abastant l’univers que ens conté.

 

Aprofitem Sant Joan per renovar-nos com a éssers humans. Fem que sigui, cada any, una inflexió a la nostra vida que ens recondueixi al camí dels afortunats, dels agraïts, dels innocents, dels que escullen la felicitat com a únic objectiu.

 

Que res ni ningú ens faci perdre l’oportunitat de tornar al món dels vius. Si fins ara Sant Joan ens ha passat desapercebut, fem que, d’ara en endavant, ens serveixi d’àncora de retrobament amb la nostra part més sensible: aquella que és capaç de desvetllar-se cada matí agraint el regal d’un nou dia i d’acabar el dia amb un immens agraïment per totes les oportunitats rebudes.

 

Que la nostra vida tingui sentit, no depèn de res extern a nosaltres mateixos; depèn únicament i exclusiva de la nostra actitud davant la vida i de la nostra capacitat d’il·lusionar-nos i d’estimar sense reserves. I, si així ho decidim, podem fer que l’esperit de Sant Joan es repeteixi cada nit de l’any. No deixem que res ni ningú ens arrabassi la joia.

 

Regina Ferrando i Ferran

23 de juny de 2011