EL SILENCI COM A ALIAT

 

Perquè les nostres relacions gaudeixin d’un bon estat de salut i siguin plaents, requereixen el màxim nivell de comunicació possible, i per això són imprescindibles, com a mínim, dues condicions: el silenci i l’escolta activa. Silenci per poder sentir i escolta activa per poder entendre.

 

Sentir i entendre no són sinònims. Per sentir calen unes determinades condicions, tant pel que fa a tot allò que ens envolta, com a l’estat del nostre sentit de l’oïda. Un brogit eixordador o una sordesa incipient representen un obstacle per sentir. Escoltar, en canvi, és un acte més complex, perquè requereix, a més de sentir, la voluntat d’escolta activa. I l’escolta activa depèn de totes les condicions que acabem de descriure i, alhora, del nivell de fressa del nostre pensament.

 

El món que vivim no és precisament un model que propiciï el silenci, ben al contrari, sovint els nivells de soroll ambiental sobrepassen els límits de confort que l’ésser humà és capaç de suportar sense emmalaltir. A les llars, per norma general, no hi ha costum de gaudir del silenci: els reproductors de música, les ràdios, els televisors i estris de tota mena, s’encarreguen d’embolcallar-nos en una remor somorta que ens anestesia i, alhora, ens allibera del neguit que ens produeix trobar-nos sols amb nosaltres mateixos i descobrir la complexitat dels nostres pensaments.

 

La poca pràctica en el conreu del silenci, en algunes ocasions, ens porta a sentir-nos incòmodes en la seva presència. Però, si volem que la nostra capacitat d’escolta en permeti reeixir en les nostres relacions i, alhora, gaudir de pau interior, haurem de persistir a pacificar la nostra ment, cosa impossible sense silenci.

 

Així, doncs, per contrarestar tant el brogit ambiental, com el de la nostra ment, és imprescindible que ens proposem elaborar un bon pla de xoc. Un pla de xoc que ens obligarà, en algunes ocasions, a anar contra corrent, perquè la inèrcia de la nostra societat, de la nostra cultura, de la nostra manera de fer i de pensar, no facilita en absolut el viatge intern necessari per descobrir les nostres millors capacitats i completar-nos com a éssers humans.

 

Mentre la convivència amb nosaltres mateixos ens neguitegi, cosa que descobrim en encetar el silenci, no podrem gaudir de res ni de ningú, i molt menys de la nostra intimitat, perquè sempre hi haurà alguna cosa que ho dificulti.

 

Només en la mesura que la relació amb nosaltres mateixos deixi de ser un problema, en la mesura que no haguem d’encendre el televisor perquè no suportem els nostres pensaments, això és, en la mesura que ens anem familiaritzant amb la nostra intimitat i ens hi sentim còmodes, aconseguirem ser capaços de comunicar-nos amb tot allò que ens envolta amb la mateixa facilitat. Les nostres relacions deixaran de ser un escull incòmode, per passar a ser un regal. La capacitat d’escoltar comença en nosaltres mateixos i s’encomana a tot allò que ens envolta. Deixem que el silenci sigui el nostre aliat en el viatge meravellós de la vida.

 

Regina Ferrando i Ferran

19 de maig de 2011