EL VIATGE DE LA CONSCIÈNCIA

 

Amb el naixement encetem un viatge apassionant que ens porta, a través de les relacions, dels afectes i les desafeccions, de les joies i els dolors, dels amors i els desamors, a anar desenvolupant el nostre potencial. Amb el pas del temps, travessem diversos estadis de consciència, en cada un dels quals desenvolupem una capacitat que ens permet anar-nos adaptant a l’entorn on hem de viure i, alhora, anar aprofundint en el nostre interior a la recerca de la nostra essència. És el viatge de la consciència vers la transcendència.

 

Cada estadi és una culminació de l’anterior i una preparació del següent. Quan per alguna raó l’energia d’algun d’aquests estadis es desequilibra, tota la resta de la personalitat, en pateix les conseqüències. Així, des del naixement, passem de desenvolupar la confiança bàsica, que és la capacitat humana del primer estadi, a la transcendència, que correspon l’assoliment de la nostre nivell màxim de consciència. Entre la confiança bàsica i la transcendència, desenvolupem progressivament la nostra capacitat de gaudi, el nostre poder personal, la nostra capacitat d’afectar-nos per algú o per quelcom, la nostra força creativa i la nostra intuïció.

 

Cada un dels estadis té la seva cara i la seva creu, que són vasos comunicants. Així, la creu de la confiança bàsica és la por. En la mesura que augmenti la nostra confiança, les nostres pors disminuiran i a l’inrevés. En la mesura que augmenti la nostra joia, disminuirà la nostra culpa i ens sentirem més lliures. En la mesura que aprenguem a gestionar les nostres emocions, augmentarà la nostra empatia i el nostre poder personal. En la mesura que augmenti la nostra capacitat afectiva, augmentarà la nostra capacitat de donar i rebre i podrem gaudir més i millor de totes les nostres relacions. En la mesura que augmenti la nostra creativitat, augmentarà també la nostra capacitat d’adaptar-nos a la realitat i transformar-la. I en la mesura que augmenti la nostra intuïció també augmentarà el nostre equilibri i la nostra capacitat de síntesi.

 

L’assoliment de cada estadi de consciència alimenta i possibilita l’estadi següent. Per la qual cosa, no podem gaudir de joia plena, si no gaudim de confiança plena, no podem gaudir d’autoestima si no hem integrat completament la joia i la confiança, no podem gaudir de l’amor, si no integrem l’autoestima, la joia i la confiança. I així successivament fins arribar a la transcendència, estadi que no podrem assolir amb plenitud fins a la integració plena dels altres sis.

 

Perquè aquest viatge apassionant sigui efectiu, cal conrear estones de silenci que ens permetin prendre consciència de la nostra evolució i planificar amb eficàcia els nostres trajectes. El destí final és el retrobament de la unitat perduda i la joia sense fi. Qui es pot resistir a aquesta aventura?

 

Procurem destriar el gra de la palla i maldem perquè el nostre màxim objectiu sigui  l’assoliment de la terra promesa, aquella que regalima llet i mel.

 

Regina Ferrando i Ferran

12 de maig de 2011