FEM LES PAUS AMB LA NATURA

 

Som vida i estem envoltats de vida. Tot allò que ens mostren els sentits té vida, una vida que emana, es confon i s’harmonitza amb la resta de vides de l’entorn. Cada una de les plantes, cada una de les pedres i, per descomptat, cada un dels éssers que anomenem vius tenen una manifestació energètica, única i singular, que els uneix i els transcendeix.

 

Els éssers vius estem dissenyats per viure en harmonia amb la natura. Les zones habitades plenes d’asfalt i amb escassetat de vegetació, possiblement, no eren presents en el projecte original de l’univers. Són invencions de l’home, que amb poca traça i en nom de la civilització, ha anat posant cotilles a la natura i, poc a poc, posant-s’hi d’esquena.

 

Per això les persones que vivim en ambients molt urbanitzats, tot i gaudir de totes les comoditats, vivim en inferioritat de condicions d’aquells que tenen la sort de viure en contacte amb la natura. Som més febles i, per tant, més propensos al desànim, a les depressions, a la malaltia. Si a això hi afegim una forma de vida frenètica, fonamentada en fer molt i ser poc, cosa que ens fa reduir el ritme respiratori i ens fatiga físicament i mental, convindrem que estem per sota del llindar de benestar que una situació harmònica ens proporcionaria.

 

Quan prenem consciència d’aquest fet, cal que fem el possible per reconduir la nostra situació. Cal que recuperem la nostra relació amb la respiració, font de vida primordial, i que cerquem espais lliures de contaminació per fer respiracions profundes, sempre que sigui possible i com més sovint millor. Cerquem, també, el contacte amb la terra, cosa que aconseguirem descalçant-nos per la muntanya, caminant per la gespa o bé passejant a trenc d’onades. Hem de fer un pla de supervivència, que ens permeti refer-nos del nostre aïllament urbà. No deixem escapar cap ocasió de fondre’ns amb la natura per recuperar la nostra vitalitat. El contacte amb els arbres, amb les pedres, amb totes les plantes ens harmonitza i ens retorna al nostre estat original.

 

Quan estem harmonitzats floreixen, com per art d’encanteri la nostra confiança en la vida, la nostra capacitat de gaudir de tot i de tothom, el nostre equilibri emocional, la nostra capacitat d’acollir l’altre, la nostra creativitat, la nostra intuïció, transcendim totes les nostres limitacions com a éssers humans i ens fonem amb l’energia universal.

 

Ara, que el bon temps ens ho permet. Sortim de la nostra closca i fonguem-nos amb el món que ens envolta. Tanquem el televisor i sortim a l’espai obert. Retrobem-nos amb els altres éssers humans i estimem-los. L’amor és l’energia més poderosa que hi ha: surt de nosaltres, es fon amb l’entorn i ens retorna multiplicada. No ho deixem per a demà i posem-nos en contacte amb totes les fonts de vida al nostre abast. Estimem i respectem la natura, com a font indiscutible de vida, estimem i respectem tot allò que ens envolta. Només així aconseguirem viure satisfets.

 

Regina Ferrando i Ferran

14 d’abril de 2011