LLAVORS DE PAU

 

En el decurs de la vida, moltes vegades ens passa que la realitat és diferent d’allò que havíem previst i de sobte ens trobem amb situacions molt diferents de les que nosaltres esperàvem. Aquests moments són un regal que ens permet avaluar el progrés en la nostra evolució personal, que té molt a veure amb la nostra capacitat d’acceptació i d’adaptació a la realitat i, com a conseqüència d’això, a la nostra capacitat de resposta davant de qualsevol situació inesperada.

 

Quan «ens trenquen les oracions», quan no passa allò que teníem previst, la nostra resposta, que depèn del nostre estat interior, pot ser molt diversa. Podem restar totalment torbats i fora de lloc, incapaços de prendre cap decisió, podem enutjar-nos amb tot i amb tothom, o podem respondre positivament, adaptant-nos i acceptant la realitat, intentant descobrir l’ensenyament que en podem extraure.

 

Totes les nostres accions, estan íntimament lligades al nostre estat interior. Depenent de l’estat de la nostra ment, la nostra resposta serà més o menys positiva. Allò que transmetem cap enfora, no és més que una projecció del nostre estat mental. Per això, quan la nostra ment no és capaç de viure el moment present, per àncores que la lliguen a les culpes o ressentiments del passat o bé a les pors del futur, ens sentim insegurs i això fa que, massa sovint, la nostra resposta sigui a la defensiva i, moltes vegades, desorbitada per la situació que estem vivint. En moments de caos intern la nostra resposta externa està fora de realitat i, el que és molt pitjor, fora de control. Quantes vegades, a pilota passada, ens hem hagut de penedir de reaccions compulsives, que hem estat incapaços de controlar i que ens han ferit o han ferit a aquells que ens envoltaven!

 

Només en la mesura que siguem capaços de viure la pau interior, podrem viure el present en harmonia i sense grans sobresalts, i gaudirem de la capacitat d’adaptació suficient, perquè les circumstàncies no ens superin, siguin les que siguin.

 

Així, en el nostre procés d’evolució personal, la nostra comesa principal hauria de centrar-se en la recerca incansable de la pau interior, com a única eina que ens pot fer progressar. La mesura de la nostra pau interior la tindrem prenent consciència de la nostra avaluació de la realitat. Si percebem la realitat que ens envolta com quelcom caòtic, que ens supera, és molt possible que interiorment estiguem lluny d’aquella pau necessària per poder gaudir del present, sense inseguretat i sense desconfiança.

 

Com deia Vicenç Ferrer: «el món és tal qual!». Nosaltres no podem canviar el món, podem, això sí, sembrar sempre llavors de pau i de bé. Conreem, doncs, amb tossuderia la nostra pau interior, incorporant moments de silenci i introspecció a la nostra vida. Només així podrem guanyar l’habilitat d’estar bé en qualsevol situació, siguin quines siguin les circumstàncies que ens envolten. Només des de la pau interior, pot néixer la percepció d’un món en pau. Només des de la pau interior podem sembrar llavors de pau.

 

Regina Ferrando i Ferran

7 d’abril de 2011