UN EXEMPLE PER A OCCIDENT

 

La matinada de l’11 de març, ens llevàrem amb una tragèdia que afectava els nostres germans del Japó. Un terratrèmol de 9 graus a l’escala de Richter (segons l’Agència Meteorològica del Japó i el Servei Geològic dels Estats Units) havia sacsejat els seus fonaments escampant desolació en un país tècnicament molt preparat per a aquestes situacions. A mesura que passaven les hores la magnitud del drama prenia dimensions inimaginables. Poc més tard, un tsunami amb onades de 10 metres d’alçada feia desaparèixer sota les aigües viles senceres. Els morts i desapareguts han anat augmentant vertiginosament a mesura que passaven les hores. Una setmana més tard la catàstrofe escup xifres desbordants en tots els sentits i, per si això no fos poc, l’explosió d’una central nuclear està afectant a milers de persones que irremissiblement engruixiran el número de víctimes. En tres dies dos desastres naturals de grans dimensions i una alerta nuclear de conseqüències imprevisibles.

 

Podem arribar-nos a imaginar el caos que pot significar aquest seguit de drames encadenats?, podem imaginar-nos per un moment què passaria si això arribés a països com el nostre, molt menys preparats que el Japó?, podem imaginar la reacció de la gent a casa nostra?

 

La primera cosa que s’ha posat en evidència, és la constatació d’allò que afecta a tota la humanitat: per una banda, ho hem dit moltes vegades, som éssers vulnerables i, per l’altra, per molt que ens hi esforcem no podem estar preparats per a tot. A la nostra vida hi ha hagut, hi ha i hi haurà situacions imprevisibles i aquesta és una de les coses que cal tenir presents perquè forma mart de la nostra existència.

 

Aquests dies, però, mirant les imatges esborronadores des Japó, que ens servia puntualment la televisió, m’ha commogut el comportament de les persones afectades. M’emocionava contemplar el civisme, el respecte, l’ordre, la serenor, l’honestedat i l’acceptació com vivien la catàstrofe, sense grans lamentacions, que per a nosaltres serien naturals, i amb esperit positiu, col·laborador i solidari. Escoltant múltiples entrevistes, tant amb afectats com amb japonesos escampats pel món, hem pogut conèixer el perquè d’aquest comportament. Ells expliquen que, des d’infants, els ensenyen que és més important el bé comú que el bé personal, que és més positiu servir que fugir, que és més intel·ligent tenir una mirada esperançada que desolada.

 

La majoria de desastres naturals que havíem contemplat fins ara, anaven acompanyats d’aldarulls, de saqueigs, de pillatge. Al Japó, en canvi, davant l’escassetat d’aliments vèiem les persones fent fileres ordenades a la porta dels supermercats pagant religiosament allò que els venien. I tot això com a conseqüència de l’educació, d’estar entrenats per a aquestes ocasions, de tenir protocols de seguretat, de fer simulacres periòdics, d’organització, de disciplina, d’ordre i, sobretot, d’un respecte exquisit pels altres. Quina gran lliçó per a Occident!

 

Regina Ferrando i Ferran

24 de març de 2011