DESDRAMATITZAR LA INCERTESA

 

En aquesta vida hi ha ben poques coses que tinguem assegurades i ens les quals ens puguem recolzar. Val a dir que només tenim una certesa absoluta i és que un bon dia deixarem aquest món, de la mateixa manera que un bon dia hi vem arribar. I encara, si em permeteu el joc de paraules, aquesta certesa és una mica incerta, doncs no sabem ni com, ni quan, ni de quina manera ho farem.

 

Tot i conèixer aquesta realitat des de sempre, curiosament, no és quelcom que tinguem massa present, llevat d’aquelles persones que, per edat, s’acosten a aquest traspàs. La resta vivim inconscientment en una sensació d’immortalitat malentesa que només trontolla quan vivim de prop la mort d’alguna persona coneguda. Això fa que passem molta part de la nostra vida buscant seguretats que no existeixen en coses passatgeres, que tot i oferir-nos un miratge d’estabilitat, sovint ens distreuen i ens allunyen de la nostra veritable comesa que és viure centrats en el moment present, únic instant que ens permet estimar i, fent-ho, ser feliços fent feliços aquells que ens envolten.

 

Per poder créixer cal deixar-se anar en els braços de la vida i deixar-se embolcallar per la incertesa, assaborint cada moment com si fos el darrer, com a únic mitjà per esdevenir persones amb tot el sentit de la paraula. Hem d’aprendre a caminar per la corda fluixa sense que això ens neguitegi, en la confiança que mai no ens ha de mancar res i que la vida ens donarà a cada moment allò que ens cal per avançar en la nostra evolució personal.

 

Cada una de les situacions que vivim, signifiquen un ensenyament i, sovint, aprenem més coses de les situacions inesperades i traumàtiques que no d’aquelles que veiem venir i ens hi preparem.

 

L’habilitat de viure el moment present acceptant la realitat tal com és, sense voler-la canviar ni manipular, fa que la nostra vida llisqui suaument pel camí correcte. El nostre nivell de consciència no ens permet, ara per ara, saber què és el millor per a nosaltres, però sí que cal que estiguem convençuts que el procés de la vida ens ofereix a cada instant oportunitats per progressar i aquest progrés té un sentit únic i especial per a cada persona, que hem de maldar per descobrir i assaborir.

 

La família, la parella, els fills, la feina, els béns materials, són només mitjans per trobar-nos amb d’altres i poder exercitar el nostre amor, que és la nostra comesa primordial en aquest capítol de la nostra existència. Ara bé, quan creiem que totes aquestes coses són fites en lloc de mitjans i ens hi aferrem, la nostra vida esdevé buida i sense sentit.

 

Cada esdeveniment, ens agradi poc o molt, va acompanyat de grans veritats que ens ajuden a enfocar la nostra evolució. Les pors i els neguits només serveixen per frenar el nostre creixement i impedir-nos poder gaudir plenament del present. No deixem que res ni ningú ens neguitegi, ni ens faci perdre de vista el nostre objectiu.

 

Regina Ferrando i Ferran

17 de març de 2011