PRESÈNCIA ACTIVA

 

Malgrat el tarannà general de la nostra societat, som en aquest món per «ser» més que per «tenir». «Ser» en el sentit de ser capaços de viure plenament el present, reconeixent-lo com a únic instant que existeix i, per tant, l’únic moment real per ser feliços, fent feliços aquells que ens envolten. La presencia activa seria, doncs, la capacitat de viure plenament aquest present amb tot el nostre ésser, aconseguint, a voluntat, desconnectar-nos de la ment que massa sovint ens ancora o bé en el passat, o bé en el futur.

 

Quan vivim governats pels nostres pensaments, vivim aferrats a culpabilitats, ressentiments i nostàlgies, que tenen a veure amb el nostre passat; i que, per acabar-ho d’adobar, ens fan percebre un futur ple de pors, d’incerteses i d’inseguretats. Així passat i futur s’uneixen per emmascarar el nostre present i impedir-nos veure i gaudir de tots els regals que hem rebut des del naixement, de forma abundant, generosa i gratuïta.

 

L’aprenentatge de la presència activa esdevé, doncs, un dels nostres reptes primordials, si aspirem a realitzar-nos com a éssers humans, viure lliures i satisfets, i gaudir d’autèntica pau interior. La dedicació de mitja hora al dia a aquest objectiu és suficient per aconseguir resultats.

 

Primer i principal: és absolutament imprescindible incorporar espais de silenci a la nostra vida. Cerquem, doncs, un lloc adequat. Pot ser una habitació silenciosa o un indret de la natura, sigui la platja o bé la muntanya, això sí, lliure de sorolls, d’interrupcions, de telèfons, de timbres. Fet això, és el moment de seure en un seient còmode que ens permeti tenir l’esquena recta i relaxada i que els dos peus recolzin bé a terra. Tancarem els ulls i posarem l’atenció en el ritme de la nostra respiració, i estarem cinc minuts observant com s’inflen i es desinflen els pulmons amb cada entrada i sortida d’aire.

 

A continuació, prendrem consciència de les tensions que tenallen el nostre cos, Encara amb els ulls tancats, recorrerem els nostres peus, les cames, els genolls, les cuixes, la panxa, les natges, el pit, l’esquena, els braços, les mans, el coll, el cap... Així, a poc a poc, el nostre cos s’anirà relaxant i la nostra ment cedirà protagonisme a la nostra essència veritable, allò que som des de sempre i per sempre, i que roman aspectant en el fons de l’immens oceà de pau interior.

 

De mica en mica, anirem vencent el brogit intern, que s’anirà diluint donant pas a una vivència íntima de veritable pau interior, de joia immensa, d’harmonia amb l’univers, de comunió amb tot i amb tothom. I des d’aquesta vivència, descobrirem el significat profund del «ser»: saber qui som i perquè som, i ser capaços d’estimar apassionadament i gratuïta, perquè gaudim de la llibertat que neix de la manca d’aferraments i de la certesa absoluta que estem en molt bones mans i que mai no ens ha de mancar res, perquè, aquí i ara, des de sempre i per sempre, ja ho tenim tot i tot ens ha estat donat.

 

Regina Ferrando i Ferran

3 de març de 2011