GESTIONAR LES EMOCIONS

 

Les emocions són el llenguatge del cos. Els humans, però, tenim una habilitat única, que ens diferencia dels animals: la capacitat de dissimular i de reprimir les nostres emocions. Amb un bon entrenament som capaços d’aprendre a dissimular allò que sentim. Si a aquesta capacitat hi afegim les normes morals, allò que socialment està ben vist i mal vist, podem caure en el parany de mostrar-nos als altres impertorbables, cosa que s’allunya molt i molt de la realitat. Aquest mecanisme de disfressa que, segons com, pot semblar una avantatge, lluny de ser-ho s’ha convertit, per a un gran nombre de persones, en una font de malestar, d’infelicitat, de malaltia.

 

L’impuls de dissimular les nostres emocions és ancestral i va passant de pares a fills, juntament amb totes les pautes de conducta. L’infant aprèn a reprimir les emocions, de la mateixa manera que aprèn a llegir i a escriure. La manca d’expressió, en qualsevol aspecte de la nostra vida, és, però, una mutilació que ens impedeix mostrar-nos i viure amb llibertat.

 

En un moment o altra de la nostra vida hauríem de plantar-nos i canviar el rumb de la nostra manera de mostrar-nos als altres. Cal que revisem les nostres capacitats i quan siguem conscients que tenim tendència a dissimular les nostres emocions, és bo que ens disposem a deixar de fer ús d’aquesta habilitat i comencem a gestionar-les en lloc de reprimir-les.

 

Només cal tenir present que tots, absolutament tots, en sentim d’emocions. Només per això les emocions no ens haurien de fer ni por ni vergonya. Plorar, riure, enutjar-nos, tenir por, són aspectes que cada un de nosaltres comparteix amb la resta de la humanitat.

 

Davant de qualsevol emoció, és bo preguntar-se si és convenient expressar-la o no. Si expressant-la no fem cap mal a ningú, expressem-la sense cap tipus de pudor. Si veiem que expressant-la podem ferir algú, cal que en aquell moment la reprimim, però més tard i en la intimitat l’haurem de gestionar si no volem que ens sigui perjudicial.

 

Hi ha moltes maneres de gestionar les emocions. Una d’elles és escriure. Vessar en un paper tot allò que sentim, tot allò que ens passa pel cap, tot allò que ens preocupa és una bona manera de fer fora del cos una energia que si hi roman pot enquistar-se i fer-nos emmalaltir. Fet això, cal que eliminem l’escrit, estripant-lo o cremant-lo, i ja ens en podem oblidar.

 

En la mesura que deixem de dissimular i de reprimir, també ajudarem els altres, perquè deixin de fer-ho, i poc a poc haurem contribuït a fer un món millor, amb persones més sanes, més sinceres i més felices. Mostrem-nos tal com som, perquè, no ho dubteu, cadascú de nosaltres és una obra d’art meravellosa i irrepetible. Que els petits defectes no ens facin oblidar les grans virtuts.

 

Regina Ferrando i Ferran

17 de febrer de 2011