TORNEM-HI QUE NO HA ESTAT RES

 

Heus ací que tenim al davant un any per estrenar. Un any que podem emplenar de la manera que més ens plagui. Un any únic i irrepetible, com cadascun de nosaltres. Un any que se’ns ofereix amb tota la innocència i amb tota la il·lusió, i ens dona carta blanca per fer-ne el que volguem.

 

L’inici d’un nou any és sempre l’inici d’una aventura. Malgrat que en algun moment ens pugui passar pel cap que tot segueix igual, això no és veritat. Nosaltres podem, si ho volem, agafar les regnes de la nostra vida i dreçar-la vers la fita desitjada.

 

Cadascun de nosaltres, des de la intimitat del seu oceà de pau interior, pot decidir veure la vida com una oportunitat i no com un problema. Pot contemplar els moments difícils com reptes que ens ajuden a créixer. Pot prendre el determini de canviar la seva percepció de les coses, des del convenciment que res no passa perquè sí. No s’hi val començar l’any veient-ho tot negre i dient coses com «tot segueix igual», «el pitjor encara ha d’arribar», «tot està molt malament»...

 

Ja sé que molts de vosaltres, en aquest instant, esteu pensant en el mal moment econòmic que ens toca viure i no enteneu que jo us parli d’esperança i d’il·lusió. Ho entenc perquè el nostre món, d’un temps ençà, ha fonamentat la felicitat en la capacitat econòmica i, com a conseqüència d’això, una crisi econòmica fa trontollar els fonaments de la societat.

 

Els éssers humans som capaços de ser immensament feliços, independentment de la nostra capacitat econòmica, o potser us penseu que en els països pobres no hi ha gent feliç? N’hi ha, ja ho crec que n’hi ha, i molta. Això és així, possiblement, perquè l’escassedat els ha fet descobrir aspectes de la vida molt més importants que els diners.

 

Potser d’entrada se’ns pot fer difícil d’acceptar que malgrat la crisi podem ser feliços, però si, per una banda, estem disposats a viure pendents de les persones que tenim al voltant, fent el possible perquè no els manqui res i, per l’altra, malgrat haver perdut la feina i tenir dificultats econòmiques no ens n’avergonyim i ens deixem ajudar, entre tots aconseguirem un món millor. Perquè des de la solidaritat, que és una de les facetes de l’amor, podem aconseguir equilibrar el desgavell produït per la mala gestió econòmica d’aguns i la condescendència de tots plegats.

 

Però, ara, hem de ser capaços d’adonar-nos de tots els nostres avantatges, en lloc de fixar-nos en les nostres mancances. Hem de ser capaços d’aprendre a viure amb el necessari i sentir-nos-en agraïts.

 

Escollim que l’aventura d’aquest any estigui amarada d’agraiment i del desig profund de fer sempre el bé. Compartim amb els altres el que tenim, sigui poc o sigui molt. Només així, la pau omplirà la nostra vida i aconseguirem fer feliços aquells que ens envolten.

 

Regina Ferrando i Ferran

13 de gener de 2011