REFLEXIÓ

A la trobada de l’any passat parlàvem de confiança i esperança davant la crisi. Durant tot aquest any, hem vist com la situació econòmica no millorava, ans el contrari, com s’anava deteriorant i com les xifres de l’atur arribaven a rècords impensables.

Sabem que hi ha moltes famílies que ho passen malament, però paradoxalment hi ha moltes famílies, entre aquells que encara tenen la sort de tenir feina, que continuen vivint com si la crisi no existís, en un estat d’inconsciència que, a hores d’ara, comença a ser esfereïdor.

En els darrers temps, sovint ens ve al cap la reflexió del poeta i dramaturg alemany, Bertolt Brecht, quan deia: «Primer es van endur els jueus, però com que jo no era jueu, no em va importar. Després es van endur els comunistes, però com que jo no era comunista, tampoc no em va importar. Després es van endur els obrers, però com que jo no era obrer, tampoc no em va importar. Més tard es van endur els intel·lectuals, però jo no era intel·lectual i tampoc no em va importar. Després van seguir amb els capellans, però com que jo no era capellà, tampoc no em va importar. Ara se m’emporten a mi, però ja és massa tard.»

Potser avui algú podria afegir : «Primer es morien de fam al tercer món, però a mi no m’importava perquè jo menjava cinc cops al dia. Després van rebaixar el sou als funcionaris, però a mi no m’importava, perquè no era funcionari. Més tard van congelar les pensions, però com que jo no era pensionista no m’importava. Després deixaven sense feina a molta gent, però com que jo encara en tenia, no m’importava. Ara estic a l’atur, m’han desnonat, no puc ni comprar menjar, però ja és massa tard.»

Ens preguntem com és possible que, caient la que cau, hi hagi qui encara no es plantegi canviar els hàbits de consum i continuïn fent el joc a un sistema que ha enfonsat en la misèria a milers d’éssers humans durant molt de temps i que, ara, ho fa amb persones cada vegada més pròximes?

Ens preguntem com és possible que, encara avui, hi hagi pares que permetin que els seus fills facin la carta als Reis, posant un “ME LO PIDO” en un catàleg de joguines?, no seria una bona ocasió per educar els fills en austeritat i fer-los solidaris?

Ens preguntem com és possible que hi hagi botigues d’alimentació que, a hores d’ara, no permetin que els productes que han de retirar de la venda, perquè estan caducats o en vies d’estar-ho, siguin lliurats a persones que ho necessiten?

Preguntes aquestes quina resposta és personal i individual. Tot això ens fa pensar que, si no hi ha un canvi de consciència a nivell individual, no serveix de res, res dels que puguem fer i, encara menys, queixar-se, queixar-se i queixar-se, sense moure un dit per canviar res de la nostra manera individual de funcionar.

Per tot plegat, hem decidit que la reflexió d’enguany fos de forma esquemàtica i, expressament, més curta que la d’altres anys, per tal de donar missatges molt concrets, que ens permetin tenir arguments per sobreviure a l’allau de negativitat que actualment ens envolta.

L’hem dividida en dues parts. La primera proposant-vos un seguit de raons per deixar de parlar de crisi. La segona amb propostes d’accions a fer per millorar el nostre present. Al final d’això, i com a resum, un llistat de consells concrets.

RAONS PER NO PARLAR DE CRISI

- La paraula crisi en el nostre imaginari col·lectiu té connotacions negatives. Inconscientment parlar de crisi ens dispara els automàtics i ens genera por, inseguretat, incertesa, etc.

- El pensament i la paraula són una forma d’energia vital que interactua amb el nostre organisme i produeix canvis físics molt profunds. Diversos estudis científics han demostrat que quan ens entretenim un minut en un pensament negatiu, deixem el nostre sistema immunitari en una situació delicada durant sis hores. Resumint, amics, els pensaments negatius i els estats d’ànim negatius fan que ens baixin les defenses, és a dir, ens fam vulnerables.

- Així mateix, parlar de crisi, produeix estrès, i l’estrès és una sensació d’angoixa permanent que produeix canvis molt sorprenents en el funcionament del cervell i en el sistema hormonal. Té la capacitat de lesionar neurones de la memòria i de l’aprenentatge, i afecta, també, la nostra capacitat intel·lectual perquè deixa sense rec sanguini aquelles zones del cervell més necessàries per prendre les decisions adequades. Recordeu que sempre hem dit que no es bo prendre decisions des de la confusió mental, perquè en aquesta situació, tenim molts punts per equivocar-nos.

- Els pensaments i les paraules negatives ancoren la nostra ment en un fangar que ens immobilitza i tenyeix el nostre món de negativitat, ens impossibilita veure les coses tal com són i aprofitar les oportunitats que la vida sempre ens ofereix.

- Aquesta crisi que estem vivint no l’hem creada nosaltres i, dissortadament, tampoc nosaltres no podem solucionar-la. Cal tenir present la dita: “Si alguna cosa té solució, no cal preocupar-se i, si no en té, de què serveix preocupar-se? La preocupació només serveix per fer-nos patir. Preocupar-se vol dir ocupar-se abans d’hora. Sempre és millor ocupar-se de les coses quan és el seu moment i, sobretot, ocupar-se de les coses que estan a les nostres mans.

- No es tracta, doncs de perdre el temps proposant-nos resoldre una crisi, quina solució no està al nostre abast, sinó que ens proposem trobar actituds i maneres de viure-la, sense que ens faci perdre la pau. Es tracta d’aconseguir l’habilitat d’estar bé en qualsevol situació, sense perdre de vista l’entorn. No es tracta d’aïllar-nos per no contaminar-nos, sinó d’anar a l’essència per poder donar el millor de nosaltres mateixos i aprendre a servir i estimar, en lloc de perdre’ns en la negativitat que ens paralitza.

- El nostre objectiu principal no és passar-nos el dia parlant de crisi, sinó ocupar-nos amb tossuderia de viure aquí i ara, de ser persones, de tocar de peus a terra, i d’estimar i acollir els altres, estant atents a les seves necessitats.

- Tampoc és el nostre objectiu no deixar de comprar perquè no caigui l’economia, malgrat que aquest sigui el missatge que ens fan arribar constantment. No té sentit continuar alimentant un sistema econòmic que, fonamentat en el consum i en l’augment constant de beneficis, ja ens ha demostrat la seva ineficàcia. No perdem més temps proposant-nos trobar receptes per resoldre la crisi, prou que se n’ocupen els tertulians i els mitjans de comunicació de fer volar coloms i d’amargar-nos la vida.

ACCIONS A FER

- Cada vegada que sentis la paraula crisi canvia-la mentalment per “oportunitat de canvi”. La paraula crisi, en el seu sentit positiu, significa això. La psicòloga Virginia Satir ho va fer palès quan deia que el nostre creixement necessita etapes de crisi per evolucionar i etapes de repòs per estabilitzar-se. Així, doncs, acollim, aquesta oportunitat de canvi que ara se’ns ofereix per revisar la nostra manera de pensar i la nostra manera de fer i, de ben segur, descobrirem que hi ha una millor manera de funcionar. Aquest és un treball individual, que tots i cadascun de nosaltres no podem defugir més. Si tots el fem, el resultat global només pot ser positiu.

- Deixeu-nos ser taxatius: Deixem d’escoltar les notícies dels mitjans de comunicació i no llegim les pàgines d’actualitat dels diaris. Només ens comuniquen crítiques i judicis, en general, tendenciosos, esbiaixats i manipuladors: TOT PER A L’AUDIÈNCIA! Ja se sap: a més audiència, més ingressos. Només si deixem de consumir negativitat, els mitjans es plantejaran canviar d’estratègia. En lloc d’això podem dedicar aquest temps a meditar, que de segur ens farà més bon profit. Això, naturalment, no vol dir que ens haguem de desentendre del que passa al món, si voleu veure les notícies, veieu-les, però estigueu preparats i no permeteu ni que us enganyin, ni que la càrrega negativa que porten us afecti l’ànima.

- Accepta’t i estima’t sense judicar-te ni criticar-te, només així seràs capaç de canviar l’energia del teu voltant. Els judicis i les crítiques ens condemnen a nosaltres mateixos i condemnen aquells que ens envolten a l’angoixa, la frustració i la infelicitat. Si no aprenem a prescindir-ne viurem desprotegits i la por i la culpa faran estada en el nostre cor, i no oblidem les baixades de defenses.

- Deixem fora de la nostra vida les agressions verbals o conductes destructives com queixes, rancúnia, ressentiment, mal humor, desengany, desànim, rumors, fúria, ràbia, menyspreu, cinisme, perquè tenen un impacte negatiu en nosaltres mateixos i en les nostres relacions personals. Tots defugim les persones tristes, rancunioses, ressentides, que sempre estan enfadades amb el món, que tracten amb cinisme, que contínuament estan enfangades en negativitat. Si observem aquest comportament en nosaltres mateixos, i no fem el possible per canviar-lo, hem de saber que estem condemnats a la soledat i a la infelicitat. Alhora tinguem present que hem de procurar allunyar-nos d’aquells que tinguin aquesta manera de ser, per una simple qüestió de salut mental i de supervivència.

- Una altra cosa que podem fer és que, cada vegada que tinguem un pensament negatiu, cada vegada que ens maltractem, cada vegada que maltractem algú, posem 1 euro en una guardiola. Quan estigui plena, donem-ho a alguna institució benèfica. És una bona manera de canviar l’energia negativa en energia positiva.

- Avui sabem que la confiança en un mateix, l’entusiasme i la il·lusió tenen la capacitat d’afavorir les funcions superiors del cervell. La zona prefrontal del nostre cervell, el lloc on es produeix el pensament més avançat, on s’inventa el nostre futur, on valorem alternatives i estratègies per solucionar els problemes i prendre decisions, està enormement influenciada pel nostre cervell emocional. Això vol dir que les nostres emocions afecten el nostre pensament i les emocions negatives l’afecten negativament.

- Per canviar una ment que ens perjudica, cal aconseguir treure el focus d’atenció dels pensaments que ens alteren i provoquen desànim, ira o preocupació, i fan que les nostres decisions les prenguem des d’un punt de vista inadequat. Un valuós recurs contra la preocupació de la ment, ho hem dit moltes vegades, és posar l’atenció en el ritme de la nostra respiració, que té la capacitat, per si mateixa, de produir canvis en el nostre cervell. Afavoreix la secreció d’hormones que s’anomenen “de la felicitat”, la serotonina i les endorfines, i millora l’equilibri entre els dos hemisferis cerebrals. Així, recordem-ho, portar el focus d’atenció a la nostra respiració asserena el nostre estat mental i també ens ajuda a traspassar qualsevol tipus d’emoció.

- Aturem-nos, seiem còmodament, tanquem els ulls i posem l’atenció en la nostra respiració, així, prendrem consciència clara del brogit de la nostra ment, en adonarem com els pensaments s’entossudeixen a ocupar-nos constantment sense deixar-nos respirar. Això és així, perquè fa molt temps que hem deixat que el nostre pensament sigui el protagonista de la nostra vida i ha acabat automatitzant-se i arribant-nos a governar sense que en tinguem consciència. En moments de canvi, és molt important tenir el cervell ben moblat i, sobretot, amb els mobles adequats a cada situació. És de màxima urgència adonar-nos de quins són els pensaments que ens governen i, mitjançant la respiració, recuperar el govern de la nostra ment, perquè treballi a favor nostre.

- Siguem amables amb nosaltres mateixos en els nostres diàlegs interns. En estudis amb persones amb trastorns psiquiàtrics, s’ha pogut demostrar com les persones que decideixen parlar-se a si mateixes d’una manera més positiva, aconsegueixen remodelar físicament la seva estructura cerebral, millorant clarament del seu trastorn. Esfereeix la manera com algunes persones parlen de si mateixes: sóc un desastre, no serveixo per a res, no faig res bé, no sé res (no ho heu sentit alguna vegada?).

- Només serem capaços de canviar, si ens acceptem tal com som, amb tots els avantatges i tots els inconvenients que trobem en nosaltres mateixos. Quan ens resistim a acceptar-nos els problemes persisteixen, només podem transformar allò que prèviament hem acceptat.

- Acostumem-nos a dir allò que pensem, sense por del que poden pensar els altres. Quantes vegades no diem el que pensem per por de no ser acceptat, de que deixin d’estimar-nos, de fer el ridícul?

- Canviem els hàbits de pensament i entrenem-nos a dir sempre la veritat. I, sobretot, fem allò que diem, perquè, cada vegada que diem “faré això o allò” i no ho fem, alterem físicament el nostre cervell. Parlem sempre en present i no deixem passar el temps sense fer efectives les nostres decisions. Abandonem el costum de fer-nos constantment propostes de futur (faré, faré, faré, i no fer mai). Fem que el nostre present sigui fecund, útil i efectiu.

- Elegim la pau en lloc del conflicte, quantes vegades ho hem dit, en cada moment present és a les nostres mans aquesta elecció tan fonamental. Ens passem el dia escollint entre la pau i el conflicte, cada una de les nostres decisions és un producte d’aquesta elecció constant. Si vivim angoixants, esporuguits, insegurs, inconscients, és a dir, si no vivim centrats en el present, en cada una de les nostres decisions tenim el 50% de possibilitats d’equivocar-nos. En canvi, si vivim centrats, aquí i ara, podrem escoltar el llenguatge del nostre cos, les nostres emocions, que ens permetran tenir moltes més possibilitats d’encertar-la.

- En moments difícils i de canvi, si no volem acabar arrossegats per aquells que persisteixen en la desesperança i la negativitat, més que mai, és absolutament imprescindible viure centrats en el present, des de la pau interior i entossudir-nos a fer només el bé.

- Alimentem i enfortim constantment la confiança. Mireu, tant a nivell individual com col·lectiu tenim una gran capacitat de resposta, una sensibilitat que ve de la grandesa de cor, que ens fa ser més humans, que ens permet partir, repartir i compartir, el que tenim i el que som. A la Laia Guinjoan, responsable del Banc dels Aliments, els periodistes li han preguntat si noten la crisi, i la seva resposta és aquesta: "Sí que hem notat la crisi. Més gent s'hi ha abocat, a l'hora de donar menjar, i també hem notat més interès tant de voluntaris com de les cadenes d'alimentació". Quina visió tan positiva, davant la pregunta negativa i tendenciosa dels mitjans!

- La manera com ens tractem i tractem els altres diu molt de nosaltres mateixos i de la nostra capacitat de ser útils. Siguem generosos amb les paraules d’ànim, amb les carícies, amb els somriures, amb les abraçades. Tots aquests gestos ens donen confiança i ens ajuden a progressar com a éssers humans.

PREGUNTES A FER-SE

- Pel que fa als regals que pensem fer per aquestes festes, preguntem-nos: si comprem més coses o ens hi gastem més diners, els qui els rebran seran més feliços o més persones?

- Ens podríem posar d’acord amb la família i els amics per no fer-nos regals innecessaris?

- Podem cremar solemnement un catàleg de joguines, com un gest pedagògic per ensenyar als nens a no caure en el consumisme?

- Pel que fa al menjar, podem reduir la despesa en extres? I, sobretot, podem aconseguir no haver-ne de llençar, de menjar?

- Podem compartir part dels nostres estalvis amb aquells que, avui per avui, ho puguin necessitar més que nosaltres?

ACCIONS CONCRETES QUE NO S’HAN D’OBLIDAR

- Ser acollidors, somriure, abraçar...

- Estar atents a les necessitats dels altres. Ser solidaris.

- Viure aquí i ara, en pau, per donar pau als altres.

- Tancar els ulls i respirar.

- Tancar els ulls i respirar.

- Tancar els ulls i respirar.

- I, finalment, tancar els ulls i respirar, almenys cinc minuts, tres vegades cada dia.

Moltes gràcies!

Quim Duch i Regina Ferrando

Trobada de Nadal 2011 (11 de desembre)