NADAL, ARA I SEMPRE

 

Un cop més arribem al darrer escrit de l’any, un escrit que traspua sempre els sentiments propis de les dates que vivim, enguany tenyides amb el color d’una crisi que a arribat a moltes llars de casa nostra.

 

Tots els éssers humans sentim el desig profund de ser bones persones i de fer el bé, i aquesta època de l’any fa que aquest desig s’accentuï, es visqui plenament, es verbalitzi. És una època, a més,  que ens fa contactar amb la nostra infantesa, amb la nostra part innocent que roman, encara, intacta, en el fons del cor.

 

Tot i la vida que haguem pogut viure, tot i els errors que haguem pogut cometre, tot i les decepcions que ens hagin afectat, cada any, aquest període, ens estova l’ànima i ens fa brollar les emocions que ens fan millors: el desig d’estimar, el desig de fer feliços els altres, el desig d’un món millor, el desig de l’acabament de la injustícia social. I, enguany, tot això ve accentuat per la proximitat de les dificultats econòmiques que commou els fonaments de la nostra societat.

 

Deixem, doncs, que la imatge d’un infant pobre que va néixer en un pessebre, sense més escalfor que la d’un bou, una mula i una munió de cors al seu voltant, sigui el mirall que ens ajudi a realitzar en la nostra societat l’estampa d’un caliu balsàmic que arribi a totes aquelles persones que han perdut la feina, que no poden pagar la hipoteca, que tenen dificultats per menjar. Fem que aquest desembre, acaroni el cor i apaivagui la tristor produïda per la necessitat.

 

Dins nostre, tots els éssers humans, tenim gravada una empremta de bondat, de veritat i de bellesa. En la mesura que cada un de nosaltres maduri en el descobriment de la pròpia essència, personal i intransferible, també facilitarà un nivell de consciència més alt en l’entorn.

 

Si la nostra fita principal és ser feliços i fer feliços aquells que ens envolten, ara toca trobar el desllorigador per deixar de dependre emocionalment dels diners i posar-nos a la recerca de tots aquells valors que tenim oblidats i que humanament són molt més importants i satisfactoris. No hem de permetre que una crisi econòmica ens arrabassi l’esperança.

 

Quan s’acaba l’any, és un bon moment per fer balanç de la nostra vida i, alhora, proposar-nos nous reptes. En aquesta ocasió, cal fer-se el propòsit de viure amb els sentits ben oberts per adonar-nos de la realitat que ens envolta. Caminem decidits, a contracorrent, estimant apassionadament. El món és com és i, individualment, no podem solucionar-ne els problemes, però sí que podem viure amb plena consciència i plena dedicació per aconseguir que tots els nostres actes facin el bé.

 

Tingueu tots un bon Nadal i un futur just, autèntic, amorós i lliure, que hem de fer entre tots. Aquestes festes, més que mai, no deixem de compartir els nostres bens, solidaritzant-nos amb els més necessitats.

 

Regina Ferrando i Ferran

23 de desembre de 2010