CONTRA-CRISI D’AMOR

 

Venim d’un llarg període en el qual s’ha donat molta importància a l’intel·lecte, a la raó, per damunt de tota espiritualitat i, alhora, encara tenim problemes a expressar i viure tot el gaudi físic que constitueix el nostre vessant sensorial i el nostre vessant emocional. Sense l’expressió i la vivència de les emocions, sense prendre cura dels nostres sentits, l’ésser humà resta mutilat, perquè no pot expressar-se en la seva globalitat. Poc a poc, però, i sense fer massa soroll, ja fa uns anys que està naixent un nou concepte de viure la vida, una nova mentalitat. Cada vegada som més que ens hem adonat que viure, només des del vessant intel·lectual, no té cap sentit, i ha sorgit un moviment individual en la recerca d’allò que ens manca per esdevenir éssers complets i feliços.

 

Aquesta presa de consciència individual i el fet de viure en una societat governada pel poder del diner i immersa, precisament, en una crisi econòmica de grans dimensions, fa que cada vegada siguem més aquells que creiem que estem en un procés de canvi, on cal interessar-se més per allò que és necessari, que seguir tenint totes les necessitats supèrflues que el sistema econòmic, que ara agonitza, ens ha anat creant. A mesura que es dóna més importància als sentiments i emocions que a l’intel·lecte, cada vegada hi ha més consciència de la urgència de nous criteris de repartiment de riquesa que trenquin aquesta espiral consumista que fa més rics els rics i més pobres els pobres.

 

A ningú no se li escapa que la crisi econòmica ferotge, es una crisi de repartiment injust. Tots sabem que en el món, encara avui, hi ha prou riquesa perquè tothom pugui viure amb dignitat i gaudir de tot allò que és necessari. Doncs bé, cadascú, des de la intimitat de la seva consciència i la seva capacitat de decisió, pot optar per seguir vivint com ha fet fins ara, o pot començar a prescindir de tot allò que no és estrictament necessari. Una bona manera de començar és intentar gastar menys per poder solidaritzar-se i ajudar els més desafavorits de l’entorn més proper.

 

Avui que la crisi econòmica ha arribar a tot arreu, més que mai, s’ha d’imposar la contra-crisi de l’amor, de la solidaritat, de l’esperança. Tots podem contribuir, a través de l’organització humanitària que vulguem, a alleujar la vida d’aquells que més ens necessiten. En ambient de Nadal no podem continuar comprant compulsivament i inundant els infants amb una allau exagerada de regals. Ells poden ser feliços amb molt menys del que fins ara els ha arribat en aquestes dates. Amarem-los, això sí, d’amor, de respecte, d’abraçades, i ensenyem-los a compartir i a ser solidaris, i això els farà molt més feliços que totes les joguines del món.

 

Fem-nos el propòsit de viure amb els sentits ben oberts per adonar-nos de la realitat que ens envolta, deixem que les emocions ens humanitzin, i caminem decidits a contracorrent, estimant apassionadament. El món és com és i, individualment, no podem solucionar-ne tot els problemes, però si que podem viure amb plena consciència per aconseguir que tots els nostres actes facin el bé. Fent això, tots, com més millor, amb tossuderia, aconseguirem que el canvi sigui una realitat.

 

Regina Ferrando i Ferran

16 de desembre de 2010