ESPERANÇA

 

Encetat el desembre i, a mesura que s’acosten les festes, poc a poc, la nostra ànima es va ablanint i elevant-se un xic per sobre dels problemes que el dia a dia s’entossudeix a fer-nos arribar. A ningú no li agraden els problemes però sovint són elements de la vida amb els quals hem d’aprendre a conviure. Com deia Vincenç Ferrer el món és tal qual, amb totes les seves avantatges i tots els seus inconvenients, i nosaltres no tenim altra sortida que acceptar-lo plenament, intentant sempre extreure’n els ensenyaments que ens facilita i maldar per fer el bé.

 

Nadal ens fa veure la cara més amable de la vida i desperta en nosaltres la nostra part més sensible, més autèntica, més bella. Per Nadal, més que mai, sentim a les nostres cèl·lules el poder de l’esperança, la darrera cosa que hem de perdre, perquè sigui quina sigui la nostra situació, si ens hi esmercem i mirem la vida amb ulls d’infant, sempre trobarem una escletxa per entrellucar la llum de l’esperança.

 

Si ens entossudim a obcecar-nos posant la nostra atenció en les ombres del nostre món, si només ens fixem en tot allò que diu la televisió, en tot allò que diuen els diaris, en tot allò que diu la gent, la nostra ment quedarà empresonada i ens impedirà prendre consciència de tot allò que ens fa viure esperançats.

 

Dediquem els dies que s’acosten a amarar-nos de l’esperit que neix d’aquestes festes i enfoquem la nostra fita principal a estimar apassionadament la vida. Perquè només l’amor ho fa tot possible. Si el motor de la nostra vida és l’amor apassionat i ens acceptem i respectem nosaltres mateixos, amb totes les nostres misèries i amb totes les nostres meravelles, res no ens podrà aturar en la consecució d’un món millor. Si esdevenim instruments de l’amor, que és acceptació, respecte, comprensió, paciència, la nostra vida canviarà de color, malgrat les mancances que de ben segur hi són.

 

Si estimem de veritat, res ni ningú ens podrà fer mal, perquè l’amor és l’únic vehicle per arribar a la felicitat. L’amor ens transforma i transforma el nostre entorn. L’amor veritable s’estén com una taca d’oli i amara tot allò que toca. Així doncs, només es tracta de posar-s’hi. Estimem apassionadament cada instant de la nostra vida i la nostra vida canviarà.

 

Cada vegada que ens adonem que estem malparlant d’algú, cada vegada que ens adonem que ens judiquem o que judiquem, cal que de seguida canviem d’actitud, i posem-nos a estimar amb la mateixa passió que som capaços de criticar i de judicar. En tot, tothom i, fins i tot, en nosaltres mateixos, podem trobar arguments per estimar sense aturador.

 

No permetem que res ni ningú, ens impedeixi ser capaços d’estimar amb totes les nostres forces. Junts aconseguirem la força necessària per transformar-nos i transformar el món tal i com ens pertoca. No perdem l’esperança de ser millors, perquè som capaços de ser-ho.

 

Regina Ferrando i Ferran

9 de desembre de 2010