LA GESTIÓ DELS ERRORS

 

Molt sovint, quan ens equivoquem, en lloc de reconèixer-ho, som capaços d’inventar els arguments més insòlits, manipulant si cal la realitat, per tal de disfressar el nostre error, i fer-lo passar per encert. Si ho fem així, tots els actes que es derivin d’aquesta forma de funcionar estaran fonamentats en l’engany i, és molt possible que ens trobem amb situacions cada vegada més complicades i difícils de resoldre.

 

Quan ens equivoquem, i encara més si el nostre error pot perjudicar algú, cal que aprenguem a reconèixer-ho de seguida, sense allargar més la nostra agonia i la dels altres. Si no ho fem així, la teranyina de justificacions ens pot fer presoners del nostre error i, com a conseqüència, la bola s’anirà fent cada vegada més gran, amb el perill de perjudicar-nos i perjudicar encara més.

 

No saber reconèixer els errors és la conseqüència d’un gran complex d’inferioritat que ens fa pensar que si els reconeixem els altres deixaran d’estimar-nos i de valorar-nos. Aquestes situacions es donem molt sovint en l’àmbit professional i, sobretot, en càrrecs d’una certa responsabilitat, en els que l’acceptació d’un error es pot confondre amb un cert nivell d’incompetència. Sigui quin sigui el nostre lloc de poder, hem d’aprendre a reconèixer els nostres errors i a demanar-ne disculpes i, també, hem de saber acceptar els errors i les disculpes dels altres, sense menystenir-los.

 

Cal que tinguem present que hi ha molt poques coses que puguem amagar. Que si ens esforcem en demostrar que no ens equivoquem mai, tard o d’hora se’ns veurà el llautó, perquè no hi ha ningú que ho faci tot perfecte. L’ésser humà és imperfecte per naturalesa i estem en aquesta vida, justament, per anar resolent les causes de les nostres imperfeccions.

 

Hem de perdre el costum de voler justificar les nostres mancances. No vulguem donar una imatge de perfecció que no tenim, ja que això representa un esforç sobrehumà que malbarata una gran quantitat d’energia i no ens permet expressar-nos amb llibertat. Siguem humils i mostrem-nos sempre tal com som, demanant, quan calgui, disculpes pels nostres errors. Alliberem-nos de l’esforç d’haver d’elaborar mil excuses per justificar la nostra injustificable imperfecció.

 

En la nostra capacitat de reconèixer els nostres errors, tindrem una important mesura per avaluar el nostre creixement personal. Acceptem-nos tal com som i, sobretot, sapiguem acceptar els altres amb totes les seves mancances. Les nostres relacions esdevindran transparents i meravelloses.

 

Recordem que no hi ha un error més gran que voler justificar els nostres errors, per no quedar malament davant dels altres. Només la veritat ens fa lliures. La propera vegada que ens equivoquem, reconeguem-ho amb humilitat i no ens maltractem per la nostra imperfecció. La regla d’or és: respecta’t i respecta, estima’t i estima, només així et sentiràs respectat i estimat.

 

Regina Ferrando i Ferran

25 de novembre de 2010