LA VIDA COM A ESCOLA

 

Acostumem a entendre la vida com al període comprès entre el naixement i la mort, però molts ens entossudim a creure que si només fos això, tindria molt poc sentit. Això que entenem per vida, no és més que un fragment molt curt de la nostra existència eterna. Es tracta d’un període delimitat pel temps i per l’espai, en el qual aprenem a conviure amb les nostres emocions i a alliberar-nos dels comportament compulsius que emmascaren la nostra experiència espiritual. Per a aquest afer estem dotats d’un cos, que ens permet experimentar tot allò que anem aprenent. Diríem, doncs, que l’aprenentatge és el motiu principal del nostre pas per aquesta dimensió i el cos n’és l’eina per excel·lència.

 

Segons la psicologia transpersonal tots sabem, abans de néixer, les lliçons que ens manquen per esdevenir éssers complets i escollim els factors terrenals (lloc de naixement, família, ambient, etc) que ens ajudaran a completar el nostre aprenentatge. Després del naixement oblidem, de la mateixa manera que durant el dia oblidem els somnis de la nit anterior, el veritable motiu del nostre pas per la vida i passem a donar la culpa del nostres problemes a tot allò que ens envolta, en lloc de reconèixer-ho com a font d’aprenentatge.

 

Així, podem arribar a viure com si la nostra única fita fos assolir un bon nivell de vida en el sentit material: tenir una bona família, una bona feina, una bona situació econòmica. Quan ens limitem a tenir només aquesta fita, el nostre ésser etern s’omple d’insatisfacció, i per aquest motiu  molts de nosaltres, en un moment donat,  ens comencem a replantejar la vida,  en la seguretat que ha de tenir un sentit més profund. Aquest moment màgic és el que ens fa iniciar el camí de recerca de sentit i d’objectius que, amb el temps, ens farà anar descobrint el veritable motiu de la nostra arribada.

 

Cal que prenguem consciència de la nostra naturalesa veritable. Som éssers eterns que hem vingut a aquesta dimensió perquè ens hem matriculat d’unes quantes assignatures que ens manquen per acabar la “carrera”. La vida, dia a dia, ens dóna milers d’ocasions per anar aprenent allò que s’escau. Cada encontre, cada situació té la seva importància. És per això que viure plenament  el present és tan important, perquè ens permet aprofitar les oportunitats que la vida ens ofereix.

 

Tots abandonem aquesta dimensió havent après allò que calia. Podem escollir entre fer-ho amb pau, dia rere dia, gaudint de cada un dels moments màgics de la vida, deixant que la vida flueixi, o bé esperar el darrer moment, abans d’allò que anomenem mort, havent de completar els nostres estudis personals, a corre cuita,  sovint amb un gran sofriment i un gran desassossec.

 

No deixem, doncs, de viure cada moment com si fos el darrer, amb amor i intensitat. No perdem de vista el veritable sentit de la vida. Tinguem cura del nostre cos i escoltem-lo. Estimem tot el que ens envolta i siguem agraïts per l’ensenyament que ens ofereix. Reconeguem els altres com a mestres. No perdem el temps judicant-los i criticant-los. Estimem-los i prou.

 

Regina Ferrando i Ferran

11 de novembre de 2010