EL DIÀLEG

 

La nostra societat és va caracteritzant progressivament per l’especialització minuciosa i l’individualisme a ultrança, cosa que ens condemna a la soledat i a l’aïllament. Cada vegada passem més hores, bé davant del televisor, bé davant l’ordinador, elements ambdós que ens impedeixen la comunicació plena amb els altres éssers humans, entenent-la com a aquella que es fa de cos present.

 

Aquesta realitat tenyeix la nostra societat d’enfrontament, cadascú defensa la seva parcel·la; d’incomprensió, no ens escoltem; de solitud, no tenim temps per trobar-nos. Aviat quedaran lluny els records de les converses mirant de fit a fit els ulls de l’altre, de descobrir en el gest, en l’entonació, en les inflexions de veu, el ple sentit d’allò que ens vol transmetre.

 

Si volem un món millor, si maldem per una societat més justa, cal que des de tots els àmbits de la societat tinguem present que l’únic camí de retrobament de posicions enfrontades és el camí del diàleg.

 

El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, fa una definició molt senzilla de la paraula diàleg: “Conversa entre dues o més persones”. Això que mirat així sembla fàcil no ho és tant amb l’afegitó: “amb interès d’entendre’s”. Perquè, sinó, hem de voler dialogar?

 

Si entenem el diàleg com a expressió d’idees, sentiments i emocions a un interlocutor que s’implica en allò que se li transmet, i respon, perquè el diàleg sigui una solució a la incomprensió i a l’aïllament, requereix unes condicions específiques que no podem deixar de banda.

 

La primera condició indispensable és el respecte vers l’altre. Respecte que vol dir amor, reconeixement i tenir present la igualtat que hauria d’imperar entre els éssers humans. Si crec que sóc millor que tu, no et respecto; si crec que tu ets millor que jo, no em reconec. En un i altre cas, el diàleg no serà possible en la seva plenitud.

 

Un altre element imprescindible per al diàleg és la capacitat de reflexió. Necessitem reflexionar en allò que ens arriba de l’altre abans de respondre (si el nostre interès només consisteix a abatre l’adversari, no reflexionem només ataquem). I la reflexió ha de ser respectuosa sense pressupòsits, sense prejudicis, des de l’escolta activa que ens permet sentir sense judicar.

 

Finalment, el darrer element indispensable per al diàleg és la participació i la implicació. No podem restar indiferents davant la comunicació de l’altre, sinó que des del respecte i la capacitat de reflexió hem de posar el nostre gra de sorra perquè el diàleg sigui efectiu.

 

Si s’acompleixen les condicions necessàries, el diàleg pot canviar el món. Només cal que tots, cadascú des del seu lloc, maldem perquè el diàleg sigui possible.

 

Regina Ferrando i Ferran

4 de novembre de 2010