TOTS SOM IGUALS

 

Els nostres sentits, ho hem dit moltes vegades, no han arribat encara al seu màxim nivell de purificació. Això fa que sovint tinguem una percepció fragmentada, rudimentària i imperfecte d’allò que ens envolta. Des d’aquesta mancança, tendim a fixar-nos en les persones, únicament i exclusiva, per la seva aparença externa: pel color de la seva pell, per les proporcions del seu físic, per les tendències sexuals, per la manera d’anar vestits, per la casa que tenen, per la marca de cotxe que fan servir, pel càrrec que ocupen i, amb aquestes dades, situem cadascú en un lloc determinat, d’acord amb allò que hem après, i establim categories de qui és millor i qui és pitjor. Hi ha qui pensa que els blancs són superiors als negres, que els homes són més intel·ligents que les dones, que els gitanos són pitjors que els “paios”, que els rics són millors que els pobres, que els que tenen feina són millors que els que estan aturats, que els immigrants tenen menys drets que els nadius.

 

Però ara ja sabem que hem de posar en quarantena les dades que ens arriben mitjançant els sentits, ja que tenen escàs valor a l’hora de conèixer abastament un ésser humà. En el fons, l’única cosa que fan és diferenciar-nos i allunyar-nos els uns dels altres. Així mateix, tot allò que ens faci pensar que nosaltres som millors que un altre, podem treure’ns-ho del cap immediatament, des del convenciment que l’única cosa que fa és enganyar-nos, distreure’ns i allunyar-nos de la realitat. Tinguem sempre present la dita “les aparences enganyen”, que forma part de la saviesa popular, i aprenguem a mirar els altres intentant descobrir allò que tenim en comú, més que allò que ens separa.

 

Avui que tant es parla de racisme i de xenofòbia, cal que siguem ben conscients que els racistes i els xenòfobs són persones que estan convençudes de la seva superioritat i, des d’aquest convenciment, judiquen i s’aparten d’aquells que creuen inferiors.

 

Tinguem en compte que, sense anar més lluny, el color de la pell, que ha estat la causa d’una infinitat de desastres en el decurs de la història, és molt possible que només es tracti d’una adequació de l’organisme (que és capaç d’adaptar-se a totes les condicions externes: clima, alimentació, etc.), produïda amb el pas dels milions i milions d’anys que fa que es desenvolupa la nostra història.

 

Una cosa és totalment certa i és que en essència tots som iguals en drets i deures. No hi ha ningú ni millor ni pitjor que nosaltres mateixos. Tots formem part d’una unitat que és l’Univers, cadascú amb la seva missió, només que, de moment, no som capaços de percebre aquesta realitat amb els nostres sentits.

 

Tots, cadascú des del seu àmbit, hem de maldar per foragitar de la nostra ment, i del nostre entorn, els pensaments que ens condemnen a la desigualtat, a la separació, a l’odi i a la injustícia. Només mitjançant l’amor apassionat serem capaços d’enderrocar totes les barreres que ens impedeixen ser feliços i, gràcies a això, viure i relacionar-nos amb plenitud .

 

Regina Ferrando i Ferran

14 d’octubre de 2010