AMOR I LLIBERTAT

 

L’amor i la llibertat són dos conceptes que estan íntimament units. Sense amor no hi pot haver llibertat i sense llibertat no hi ha amor. Estimar és donar-ho tot per l’altre, respectant-lo i sense arrabassar-li ni un gram de llibertat. Sentir-se estimat és sentir-se respectat i lliure per pensar, parlar i obrar.

 

Si observem les nostres relacions i la nostra societat ens adonarem que molt poques vegades trobem en el seu estat pur aquesta perfecció de l’amor que allibera. Normalment les nostres relacions tenen més a veure amb la manipulació i la coerció que amb l’amor i, com a conseqüència d’això, més amb una forma sofisticada d’esclavatge que amb la llibertat.

 

Només cal observar com estimem i com ens estimen. Quantes vegades no ens hem trobat esperant un gest de l’altre, només perquè nosaltres creiem que l’ha de fer?, què passa dins nostre quan l’altre no fa allò que nosaltres esperem que faci?,  quantes vegades no ens sentim pressionats per l’altre perquè espera que fem allò que vol, encara que la versió oficial sigui que ho fa pel nostre propi bé?, quantes vegades no hem perdut un ésser estimat per no voler sotmetre’ns a la seva voluntat?, quantes vegades ens trobem dient a l’altre què ha de fer?, quantes vegades només necessitem algú que ens escolti, però trobem algú que ens diu què hem de fer?, quantes vegades observem que l’educació es fonamenta en la manipulació?: si no fas bondat, la mare no t’estimarà, si vols que et doni un caramel primer m’hauràs de fer un petó, si ens estimessis estudiaries més.

 

I tot això, val a dir-ho, ho fem amb la millor de les intencions. No en sabem més i no ens han ensenyat a fer-ho d’altra manera. I amb aquesta mentalitat, no és d’estranyar que els nostres polítics fonamentin els seus actes en l’aprovació de lleis prohibitives, que coarten la llibertat, més que ens la conscienciació i en l’educació que fomenten la llibertat i el lliure albir.

 

Si estem decidits a aprendre a estimar de veritat, haurem de començar a prendre consciència de quines són les nostres compulsions a l’hora de relacionar-nos: perquè ens és tan fàcil saber què han de fer els altres i tan difícil resoldre els nostres problemes? Sabem respectar la llibertat de l’altre o tenim por del que decideixi perquè ens sentim insegurs?, és això el què ens empeny a manipular l’altre? Estimem l’altre o el necessitem?, som lliures o som dependents?

 

L’amor i la llibertat es fan realitat en la presència de pau interior. Sense pau interior ens sentim insegurs i tendim a manipular tot allò que ens envolta. La inseguretat ens fa esclaus de nosaltres mateixos. D’aquí la importància de conrear la relació amb nosaltres mateixos i d’alliberar-nos de tot allò que ens impedeix créixer i deixar créixer els altres. Deixem de donar la culpa als altres de les nostres febleses i esmercem-nos agafar les regnes de la nostra responsabilitat. Millorant nosaltres, millorarà la qualitat del nostre amor, serem més lliures i, com a conseqüència d’això, esdevindrem un regal per a aquells que ens envolten.

 

Regina Ferrando i Ferran

23 de setembre de 2010